Amb l’intent de fer una fotografia panoràmica de les demandes del sector de la cultura i de quines són les ajudes que han desenvolupat les diferents administracions, es conclou que la creació és a l’ull de l’huracà de la tempesta econòmica propiciada per la Covid-19. Tot i que sigui molt complex establir un rànquing d’administracions que han disposat ajudes per als artistes, es pot percebre que és el Departament de Cultura el que més diners ha destinat a les conseqüències de la pandèmia.

Sense tenir en compte la possibilitat de concedir crèdits tous a la cultura, la Generalitat té partides de, com a mínim, 50 milions d’euros, mentre que el ministeri en disposa de 41 per a tot a l’Estat. El ball de xifres dels gabinets de premsa sumen sovint amb molta alegria, perquè inclouen partides previstes els darrers anys com a ajuda per la Covid quan eren estructurals. Certament, no es pot obviar el cost a la Seguretat Social que significarà posar en actiu la intermitència dels artistes, així com els pagaments a autònoms de la cultura i, fins i tot, a les rendes bàsiques universals i els ERTO (també hi haurà un percentatge de creadors i artistes que n’hauran demanat). I que l’ajuda al mecenatge audiovisual estatal reduirà la tresoreria d’Hisenda.

Insuficients

Que hi hagi unes partides significatives per a un capítol concret i inesperat (com és una pandèmia) no vol dir pas que siguin suficients. De fet, una de les demandes històriques del sector (de fa més d’una dècada) és disposar d’un mapa clar de quanta gent treballa en la cultura i amb quins contractes. Una pista: el Lliure va convocar unes ajudes extraordinàries Carlota Soldevila. Es premiarien fins a 20 projectes en diferents apartats i amb diverses quanties. En un mes, s’hi van presentar 636 projectes, una xifra que denota la urgència de creadors i equips. Una altra pista, la pila de demandes per a beques a la recerca a la direcció general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. Probablement, aquesta via hauria ajudat molt a donar un primer cop de mà als artistes (les beques es justifiquen amb més facilitat que les subvencions) i ha quedat curta, ara com ara. I si el resultat és prometedor, dona dret a fer un projecte creatiu l’any següent per tornar a rebre un ajut del Departament de Cultura.

És, fins a un cert punt, comprensible que sigui la Generalitat qui hi aboqui una ajuda més ferma. Perquè, en un pacte no escrit històric, es va decidir que els ajuntaments i les Diputacions ajudarien a fer viable les programacions dels teatres públics i privats (l’exhibició), mentre que la Generalitat donava suport a la creació i producció. I si els costos de tenir un teatre tancat es limiten als de personal, en els de creació hi ha tot el compromís amb els artistes. La vessant laboral i d’IVA, que correspondria a Seguretat Social i Hisenda, ja cau en la responsabilitat estatal. L’Estat des del 2008 s’ha desentès molt de la participació dels consorcis d’equipaments a Catalunya. Per això, Ada Colau reclamava els 25 milions de la cocapitalitat cultural promesos per Sánchez per reequilibrar aquelles aportacions. Però aquests 25 milions segueixen sense comprometre’s. De fet, un altre dels problemes vitals per al sector és que s’han obert les línies d’ajuda però encara poden trigar mesos a fer-se efectives. La burocràcia exigeix terminis i una seguretat jurídica i financera que és contrària a l’emergència actual. Una excepció: la rapidesa amb què s’han resolt els 8 milions d’ajuda a l’ICEC (es va convocar el 22 de maig i divendres ja es donava la resolució provisional) així com els 5 milions que ha reservat l’OSIC per a entitats sense ànim de lucre.

Demandes transversals

Les demandes a les institucions, en general, proposen accions que afavoreixin el màxim de perfils de la cultura, per fer-los més transversals. El web de la Generalitat Pladerescat.cat les inclou totes (al gràfic hem inclòs les més rellevants). L’Institut de Cultura de Barcelona ha xifrat en uns 4,5 milions d’euros les ajudes per afrontar la Covid. La Generalitat ha anat obrint línies. Va consensuar les ajudes més urgents abocant-hi 21 milions (i 10 més en crèdits). Posteriorment s’hi han afegit 6 milions per a produccions a TVC, 5 milions afegits per a audiovisuals, 5 milions en concepte de dietes de treballadors de la cultura (que es paguen entre Treball i Cultura) i els 13 milions per compensar ingressos previstos d’accions que es van anul·lar, ja apuntats anteriorment.

El ministeri de Cultura, que havia renunciat a fer-hi front inicialment, va acabar reblant dos claus importants per al sector: una àmplia partida de crèdits a través de l’ICO (fins a 780 milions) i, sobretot, una fórmula per donar accés a la intermitència dels artistes. També la Diputació de Barcelona ha desenvolupat plans ideats per la necessitat de reforçar les programacions culturals arreu de la demarcació, i també per compensar les cessions de drets a les televisions. El Grec ha aguantat l’edició entenent que és vital donar feina i vies de sortida del túnel a companyies i productores. El Cruïlla XXS ha buscat una sortida acollint músics i actors, amb una sort desigual(perquè la temporada al Victòria, per exemple, no està tenint la resposta de públic en algunes funcions). Tot i l’esforç, l’Esbaiola’t a Esterri d’Aneu, que organitzava La Baldufa, o la versió reduïda de dimecres del Festival de Titelles de Lleida, del Centre de Titelles de Lleida, però, s’han acabat cancel·lant.