Els planys del sector turístic són música celestial per a les oïdes dels inversors àvids de bones oportunitats. En funció de com vagi l’estiu i de si les ajudes públiques al sector arriben o no, alguns hotels poden veure greument compromesa la seva viabilitat i plantejar-se a final de temporada tancar o vendre’s l’immoble amb descomptes. “Els fons voltors voletegen quan senten l’olor de cadàvers i això és el que està passant ara”, va manifestar ja a mitjan maig a RAC1 el president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Mestre, que hi va afegir que només un dia abans havia rebut quatre trucades de fons interessant-se per si volia vendre algun dels seus emblemàtics hotels.

El sector de l’allotjament té passat i tindrà futur, però el present està molt compromès pels efectes de la pandèmia de la covid-19 i la caiguda de la demanda. Després de mesos tancats, la represa està sent a mig gas, perquè molts dels clients habituals han preferit passar les vacances prop de casa. Això posarà contra les cordes molts establiments i els que no puguin aguantar s’hauran de vendre. “Una temporada perduda pot enfonsar molts hotels”, reconeix Bruno Halle, corresponsable de la divisió hotelera de la consultora Cushman & Wakefield.

Hi ha qui ja aventura que un de cada cinc o sis establiments podria canviar de mans abans que acabi l’any. Però el percentatge podria ser més elevat si a la tardor hi ha un rebrot del virus i cal fer un nou confinament, segons indica Toni López, soci i director de l’àrea immobiliària d’empresa de Forcadell. Cal recordar que la crisi del 2008 ja va significar una sacsejada important en el sector i que moltes cadenes atrapades van haver de malvendre hotels rendibles per problemes financers, això malgrat que el sector turístic va sortir força eixerit de la situació. En aquests moments li ha tocat de ple. Però ara, a diferència del 2008, hi ha liquiditat en el mercat.

Tan gran és l’interès per entrar en el sector com ampli el perfil dels compradors. Des de fons institucionals i grans patrimonis (family offices) fins als inversors oportunistes (altrament anomenats ‘fons voltors’), que es mouen per gangues. Tots tenen una gran necessitat de trobar producte en el qual invertir però no hi ha gaires alternatives en el mercat: “L’hoteler és un actiu en el qual invertir molt llaminer perquè no cal cercar operador i és rendible des del primer dia”, diu Toni López.

Actualment a Catalunya el 60% de la planta hotelera està en mans d’empresaris independents o de petites cadenes sovint familiars que són propietaris i gestors alhora. Aquest grup és el que principal candidat a vendre. “Qui ja ha provat els avals de l’ICO i els préstecs bancaris i segueix asfixiat, aleshores cercarà oxigen amb operacions de sortida de la propietat però mantenint la gestió (sale and manage back)”, explica Halle. Aquests moviments no faran sinó accelerar les tendències que ja fa temps que hi ha en el sector: d’una banda, la segregació entre operadors i propietaris dels immobles i, d’una altra banda, la concentració empresarial. Jorge Rodríguez, director per a Espanya d’EasyHotel, una cadena d’hotels urbans i preus ajustats del Regne Unit en plena expansió a l’Estat, explica que és optimista pels moviments que hi pot haver en el sector: “No esperem saldos però sí més oportunitats que fins ara d’incorporar establiments.”

El convenciment majoritari és que malgrat tot no hi haurà grans descomptes de preus, almenys no els que esperen els fons més especulatius, de 20%, 30% i, fins i tot, 40%. En tot cas segur que no a les grans places hoteleres com ara Barcelona, on la moratòria ha limitat l’oferta i ha augmentat els valor dels actius. A més el vent ha estat favorable els darrers anys i el nombre de clients ha crescut de manera exponencial, amb la qual cosa les empreses han fet caixa i, arribat el moment, difícilment malvendran.

En tot cas, caldrà esperar fins al darrer trimestre de l’any per saber què succeirà. Ara estem en aquell moment de tota crisi, en què els inversors esperen rebaixes de preus i l’oferta no està en posició d’abaixar-los.