“Hi ha notables diferències de parer sobre el fons per a la reconstrucció, però coincidència en la seva necessitat”, va dir Angela Merkel davant Pedro Sánchez, per esmentar tot seguit el paper que pot jugar en la recerca del necessari consens el president del Consell Europeu, Charles Michel. Aquest ha insistit aquests dies en la necessitat d’incorporar els elements de “control” necessaris sobre el previst fons de recuperació que reclamen sobretot els països del sud europeu. Una qüestió, la dels instruments de control, que podria ser clau per alleugerir aquestes diferències a què es referia la cancellera. Res que soni a les condicions imposades per la temuda Troica, en la crisi financera del 2008. Però suficient per acontentar els socis que no volen ajuts a fons perdut.

“Hem de treballar junts”, responia Sánchez, per a qui la visita a Berlín tenia un cert aire de recerca d’aliats, després que l’holandès Mark Rutte –abanderat del rebuig als ajuts a fons perduts– deixés clar a l’espanyol, el dia abans, que no hi haurà rescats en blanc. De la trobada amb l’holandès va passar al bàlsam amable de Merkel. Després de la reunió amb la cancellera va continuar cap a Estocolm ahir mateix, per trobar-s’hi avui amb el següent enemic dels rescats a fons perdut, el primer ministre socialdemòcrata Stefan Lövfen.

Merkel està teòricament obligada a una certa neutralitat, en el seu paper de presidenta de torn de la UE. És sabut, però, que tant la cancellera com el president francès, Emmanuel Macron, han estat els inspiradors de la proposta de la Comissió Europea consistent en el fons de 750.000 milions d’euros que s’han de repartir entre crèdits i ajuts a fons perdut, per a les regions, països o sectors més afectats per la pandèmia. L’eix franco-alemany va posar fil a l’agulla al maig. Aleshores van treure’s de la màniga la idea d’un fons de 500.000 milions d’euros. La presidenta de la CE, l’alemanya Ursula von der Leyen, ho va ampliar i convertir en aquest fons de reconstrucció.

El suport dels grans no garanteix l’èxit. Merkel sap que sense consens no hi pot haver un acord en un paquet d’aquest volum. La pandèmia ha apartat la cancellera del dogma de l’austeritat. Alemanya ha aprovat per a aquest any un pressupost addicional de 170.000 milions. S’ha renunciat a l’objectiu del dèficit zero a escala interna. Es compta amb un sobreendeutament a escala europea.

Merkel sembla assumir bé el paper d’àrbitre, en el que serà el seu segon i darrer semestre com a presidenta de torn de la UE. El primer va ser el 2007, quan només feia dos anys que estava en el poder. Ara li toca de nou, un any abans de la seva retirada, ja que no es pensa presentar a la reelecció com a cancellera en les generals del 2021.

Sánchez es va prendre la trobada a la cancelleria com una visita i un sopar llampec, després del mal tràngol passat amb Rutte. Holanda encapçala el grup de països que rebutgen el pla de Von der Leyen. Rutte no està sol, sinó que l’acompanyen els líders de Suècia, Dinamarca i Àustria, en aquest bloqueig.

La de divendres serà la primera trobada presencial dels líders dels 27 des que es van restringir les cimeres al format virtual per la pandèmia. El retorn a la negociació directa afavoreix la cancellera, acostumada a aconseguir consensos allà on sembla impossible, a força d’estirar les negociacions fins a límits horaris gairebé insostenibles per a molts, per no per a ella.