Quaranta-tres ciutats de la regió metropolitana de Barcelona, entre les quals les capitals de dotze comarques i les ciutats de més de 50.000 habitants, han de tenir zones de baixes emissions (ZBE), com la de les rondes de Barcelona, l’any 2025, segons el pla director del sistema integrat de mobilitat metropolitana de Barcelona 2020-2025 que el govern va aprovar dimarts i que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va presentar ahir. Aquests espais seran al centre dels municipis amb l’objectiu de disminuir la contaminació generada per la mobilitat. De fet, un cop Barcelona va posar en marxa la seva ZBE, alguns municipis metropolitans, com Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Cornellà, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Ripollet i Terrassa, van avançar que estudiarien la possibilitat de crear les seves zones de pacificació. El pla director preveu zones on no es podria entrar si el vehicle no té etiqueta ambiental i altres en què no es podria entrar encara que se’n tingui, si és una B.

En grans xifres, segons va concretar Calvet, el pla preveu un total de 86 mesures agrupades en cinc grans àrees que haurien de desenvolupar diferents administracions i que sumen una inversió de 100 milions d’euros. Una altra de les novetats és que aquest sistema de mobilitat metropolità abraça dotze comarques, on resideix el 75% de la població de Catalunya, ja que inclou les de la Catalunya Central, l’Anoia, el Berguedà, el Bages, el Moianès i Osona, que s’afegeixen a l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme, que ja tenen unes directrius comunes en mobilitat.

El document, que es va començar a gestar l’any 2018, preveu un increment del 6% del nombre total de desplaçaments l’any 2025 respecte del 2017, que és l’any de referència. El conseller Calvet va explicar que l’objectiu del govern és que es redueixi la xifra de desplaçaments en vehicle privat en valors absoluts i al mateix temps augmenti la micromobilitat. Calvet hi va afegir que volen que “els desplaçaments en vehicle privat baixin del 36 al 33% i que pugin els que es fan en micromobilitat i transport públic”. “Si aconseguim que el transport públic pugi del 17 al 20%, això serien 200 milions més de viatges al cap de l’any.” Pel conseller, “pot semblar que les xifres són percentualment baixes”, però traduït en nombre de viatges seria un augment de 700.000 desplaçaments diaris. Això faria que el nombre de desplaçaments totals en transport públic s’enfilés fins als 1.200 milions de passatgers a l’any.

La Generalitat i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) esperen que el 2025 el 13% dels turismes ja siguin d’emissions zero o de molt baixes emissions (per l’1,2% del 2017), que les furgonetes representin el 7,66% (davant el 0,22% del 2017) i que un de cada quatre busos sigui propulsat per energies netes (davant el 5,9% del 2017).

En definitiva, per Calvet, el pla de mobilitat representa “un punt d’inflexió en el creixement del transport públic en detriment del privat, en l’ús de les energies alternatives i la reducció de les emissions”. En aquest sentit, el conseller hi va afegir que el 2025 la mobilitat ha d’emetre “el 6,6% menys de CO2, el 24,8% menys de NO2 i el 19,1% menys de partícules PM10”.