El dit acusador dels afectats pel Catalangate assenyala el CNI. El president del Parlament, Roger Torrent, i l’exconseller Ernest Maragall presentaran, segurament la setmana vinent, una querella contra qui era director dels serveis secrets espanyols Félix Sanz Roldán, quan l’abril i el maig del 2019 es va produir l’episodi d’espionatge als seus mòbils que dimarts van destapar El País i The Guardian. Si bé no aclareix des de quan –dimecres Publico.es situava la compra l’estiu del 2014–, el rotatiu espanyol confirmava ahir, citant fonts properes a l’ens, que el CNI fa servir el programa espia Pegasus amb què es van perpetrar els atacs, tal com va explicar també al mitjà nord-americà Vice un extreballador de l’empresa proveïdora israeliana, NSO, que sí que hi va posar data, el 2015, tot indicant fins i tot que l’espanyol va ser el primer estat europeu client. El País sí que explicava ahir que fins al 2015 els serveis secrets i la policia estatal –el Ministeri de l’Interior ara nega que tingui el Pegasus– havien estat clients de la italiana Hacking Team, competidora de NSO. Contra l’empresa israeliana, per cert, Whatsapp té presentada des de l’octubre una demanda a Califòrnia, ja que l’acusa d’haver aprofitat una vulnerabilitat de l’aplicació per introduir el programa espia.

“Hi ha evidències i indicis contextuals que fan pensar i dirigir la responsabilitat cap al Centre Nacional d’Intel·ligència”, justificava Torrent ahir a la Ser, tot i que explicava que la ministra de Defensa, Margarita Robles, de qui depèn orgànicament el centre, li ho ha negat, i de fet l’ha instat a posar-ho en mans d’un jutge. En tot cas, tant ell com Maragall consideren que els fets constitueixen una intrusió no autoritzada, espionatge informàtic i/o escoltes il·legals contra la seva persona, catalogats com a delictes contra la intimitat en el Codi Penal, que es poden castigar amb penes de presó, fins i tot amb agreujant si els cometen funcionaris públics. En aquest sentit, els republicans recorden que els del CNI no són considerats agents de l’autoritat, ni les activitats del centre disposen d’immunitat ni irresponsabilitat penal, per la qual cosa poden ser investigats per la jurisdicció ordinària. D’aquí que el seu advocat, Andreu van den Eynde, ja apuntés a TV3 que recorreran probablement a un jutjat d’instrucció de Barcelona o de Girona, lloc de residència dels afectats. “Pretenem que el jutge ens tuteli, ens ajudi a estirar el fil, i sol·liciti la desclassificació de documents secrets, que un jutge ho pot demanar; i si el Consell de Ministres i les autoritats hi col·laboren, al final acabarem traient-ne l’entrellat”, resumia el lletrat, que vol saber “quin tipus d’informació” es van endur dels seus mòbils, i no descarta que la investigació apunti responsabilitats més enllà de Sanz Roldán, fins i tot entre els cossos policials de l’Estat.

Les fonts del CNI citades per El País s’han limitat a justificar que actuen “sempre amb ple sotmetiment a l’ordenament jurídic”, d’acord en aquest cas amb la llei de control judicial previ del CNI aprovada el 2002, amb el PP d’Aznar amb majoria absoluta. El seu únic article fixa que, per adoptar mesures que afectin la inviolabilitat d’un domicili o el secret de les telecomunicacions, cal l’autorització expressa d’un magistrat del Tribunal Suprem –el Consell General del Poder Judicial n’ha de nomenar un d’específic per a aquests afers–, prèvia petició específica i motivada del director dels serveis secrets, a la qual ha de respondre abans de 72 hores. Com a màxim, la intervenció pot durar tres mesos, prorrogables, això sí, pel mateix jutge. “Si algú defensa aquesta hipòtesi, ho haurà de demostrar”, concloïa a RAC1 Van den Eynde, que no creu que cap magistrat avalés l’espionatge ara destapat perquè “no hi ha cap motiu jurídic”. “En aquest cas el problema seria doblement greu, perquè hi hauria espionatge polític i un jutge que ho permet”, remarcava Torrent.