Com una síndria, Polònia es va partir en dos blocs gairebé simètrics a les presidencials de diumenge passat, en què el cap d’estat sortint, Andrzej Duda, candidat del partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS), va derrotar per la mínima l’aspirant de centredreta, el liberal i europeista Rafal Trzaskowski, en unes eleccions que van registrar una participació pròxima al 70%, la més alta des dels comicis que van apartar Lech Walesa del poder, el 1995.

Les divisions van quedar perfectament reflectides en el mapa electoral: mentre que Trzaskowski s’imposava a les grans ciutats (fins a un 68% dels vots a Varsòvia, la capital de què és alcalde), entre els votants joves i les classes emprenedores, Duda arrasava en els municipis petits, entre els majors de 50 anys i els treballadors industrials. La fractura geogràfica també va aparèixer amb nitidesa entre un oest urbà i un est rural on els subsidis del govern han millorat el nivell de vida de les famílies més pobres.

Tot i que la polarització faria pensar en la necessitat de reconciliar un país tan profundament dividit, la majoria d’analistes no dubten que el govern del PiS, partit liderat per l’exprimer ministre Jaroslaw Kaczynski, aprofitarà la victòria del seu candidat per completar la “revolució conservadora” iniciada el 2015. El president de Polònia no té reconeguts poders executius com a França o als Estats Units, però sí que pot avalar o vetar les lleis aprovades pel govern. Així, el PiS ja compta amb la firma de Duda –anomenat “el bolígraf” de Kaczynski, tal com recordava la corresponsal Gemma C. Serra, en aquest mateix diari– per continuar desmantellant l’estat liberal, sotmetent la magistratura i els mitjans de comunicació al control polític i modelant una societat ultranacionalista i ultracatòlica, restrictiva amb l’avortament i els drets del col·lectiu LGBTQ.

Una ofensiva renovada d’aquesta naturalesa –sobretot a la independència judicial– fa preveure nous xocs amb la Comissió Europea, que ja ha obert fins a quatre procediments disciplinaris que podrien culminar amb la pèrdua dels drets de Varsòvia dins del Consell de la UE. Polònia també es veurà afeblida si, en les negociacions sobre el pròxim pressupost comunitari, la UE condiciona les ajudes al compliment de l’estat de dret.

Però, tot i l’ajustat triomf de Duda, l’oposició confia que, d’alguna manera, les eleccions de diumenge han marcat un punt d’inflexió. “La impressió és que l’hegemonia dels populistes, l’atracció per la seva retòrica està arribant a la fi. Els gairebé 10 milions de vots de Trzaskowski són com un dentífric, que, un cop surt del tub, ningú el pot tornar a dins”, assegura el periodista polonès Wlodek Goldkorn.

“La retòrica antieuropea i trumpista suscita debat dins del mateix PiS”, corrobora Elisabetta Rosaspina al Corriere della Sera. “Amb el temps, la defensa dels valors tradicionals i les acusacions als rivals de servir interessos forans poden perdre eficàcia. Jueus i homosexuals deixarien d’espantar el polonès benpensant i patriota. Sense oblidar que Polònia, en recessió per primer cop en 30 anys, necessita els fons de la UE per sortir de la crisi“, hi afegeix. La pròxima cita electoral –generals del 2023– permetrà comprovar si es consolida el canvi de rasant i Polònia aplana la corba de l’hegemonia ultranacionalista.