Del total de residus municipals, el 2019 es van poder recollir selectivament un 44,8%, 1,8 milions de tones, el que suposa el registre històric més important, a banda de suposar un augment respecte de l’any anterior del 9%, segons ha informat l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

El 2019 es van generar a Catalunya 4 milions de tones de deixalles, lleugerament per damunt del 2018, quan es va rribar al sostre de 3,9 milions de tones, amb una ràtio d’1,4 quilos per habitant i dia (526 kg/hab/any). Val a dir que l’evolució de generació per càpita de residus se situa per sota del creixement del PIB. Amb tot, cal dir que no es redueix la ràtio del 2018, també d’1,4 quilos per habitant i dia, i s’està per damunt dels registres dels anys 2012-17, quan no s’arribava a l’1,4 quilos.

Pel que fa a la lluita contra el canvi climàtica, la recollida selectiva va evitar l’any 2019 l’emissió de 564.000 tones de gasos amb efecte hivernacle, que serien equivalents al CO2 que produeixen 564.000 vehicles durant un any, recorrent una distància de 10.000 quilòmetres.

Totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva continuen creixent. Respecte l’any anterior, la que ho ha fet en major mesura, i de forma ben ostensible, ha estat la del paper i cartró (+29%). El vidre és la següent fracció en percentatge d’augment (+6,6%), una xifra molt alta tenint en compte que les més de 200.000 tones recollides la situen a nivells assolits l’any 2008, quan es va produir el màxim històric. També han arribat al màxim registrat mai la fracció orgànica dels residus municipals, amb un increment del 6% respecte el 2018, i els envasos lleugers (+4,5%). El servei de recollida de l’orgànica s’ha prestat a 793 municipis, dels quals 294 tenen també implantat autocompostatge.

La fracció resta –la que no es recull de forma selectiva– ha disminuït un 3,75% respecte l’any anterior i ha estat de 2,2 milions de tones. Gairebé el 70% s’ha destinat a tractament mecànic biològic previ a la disposició final. D’aquest, només el 23,4% ha anat a l’abocador sense un tractament previ. La destinació final a dipòsit controlat ha anat davallant des del 43,3% de l’any 2014 fins al 32,9% del 2019. L’any 2035, segons les noves directives europees, només s’hi podrà dur el 10% dels residus generats.

El Berguedà (68,82% de recollida selectiva) ha pres el relleu a Osona (65,4%) com a primera comarca del rànquing. El fet que les poblacions situades a l’eix del Llobregat, que són les més poblades de la comarca, implantessin la recollida porta a porta a finals de 2018 hi té molt a veure. L’escalada del Berguedà ha estat fulminant, tenint en compte que fa dos anys se situava en el número 36 de la classificació, del total de les 42 comarques. I que al 2018 va passar al lloc 20. Una altra dada positiva és que el nombre de comarques que supera el 50% de la recollida selectiva ha passat de 10 a 13. Començant per la de millors resultats, ja estat el Berguedà, Osona, el Priorat, el Moianès, la Segarra, el Pallars Sobirà, el Montsià, la Conca de Barberà, la Garrotxa, l’Alt Urgell, el Bages, la Terra Alta i el Gironès. A més, les quatre primeres comarques -Berguedà, Osona, Priorat, i Moianès-, amb una recollida superior al 60%, ja estarien complint l’objectiu europeu.