“És que la fiscalia de qui depèn? De qui depèn?”, va etzibar el president Pedro Sánchez als micròfons de RNE el 6 de novembre del 2019. I quan després d’un silenci el periodista li va respondre que depèn del govern, Sánchez va cloure amb un “doncs ja està”. Aquest episodi de la seva indiscreta violació de la separació de poders –quan la fiscal general era María José Segarra i no l’actual, Dolores Delgado, exministra de Justícia al seu govern– va perseguir ahir Sánchez en un ple del Congrés dedicat a explicar el Consell Europeu sobre la Covid-19 i que aviat va derivar cap al cop de la fiscalia i el Tribunal Suprem contra el tercer grau dels presos polítics. Després d’escoltar els retrets de Gabriel Rufián (ERC), Laura Borràs (JxCat) i Albert Botran (CUP) però també d’un soci de govern com és Jaume Asens (Podem), Sánchez se’n va exculpar: “El govern no posa ni treu sentències.”

Conscient que l’episodi de vantar-se de controlar la fiscalia –ho va afirmar per blindar la promesa electoral de portar Carles Puigdemont a Madrid per ser jutjat– el persegueix ara que és la fiscalia la que liquida el tercer grau dels presos, Sánchez els insta a tots a no mirar-lo a ell. I es va absoldre invocant el clixé de la convivència en un llarg exordi. “Per superar el problema de convivència que deriva del conflicte polític, els proposo que tots partim d’una realitat: vostès estan criticant, i estan en el seu dret, una decisió d’un poder independent que és el poder judicial [...]. Però s’estan equivocant en el destinatari de les crítiques: el govern no posa ni treu sentències. Ho fan els tribunals. I hi afegeixo: afortunadament”, raonava Sánchez.

Si pretenia que això li servís d’escut per dedicar el ple a una oda al fons de 140.000 milions de la UE, però, el president espanyol no ho va aconseguir. Després de relatar com acabava de viure la diputada Montse Bassa a l’escó la trucada de Dolors Bassa explicant-li que havia de fer la bossa per tornar a la cel·la, Rufián va etzibar al govern i sobretot a Podem: “Espanya fa olor de toga rància i d’esquerra covarda. Deixin de callar i plantin cara, els següents poden ser vostès.” I al vicepresident, Pablo Iglesias, l’alerta que “no és obrint un fil a Twitter” com es combat l’Estat profund.

Des de JxCat, Borràs no exculpa Sánchez d’uns fets que són “venjança” i “una mostra més de crueltat”. “Ens inviten a ser més forts i a preparar-nos millor per deixar de ser presoners d’un estat autoritari”, va etzibar tot citant Turquia i la Xina. “Sorprèn que no citin mai Rússia”, va repel·lir Sánchez. Com a president del grup d’Unides Podem, Jaume Asens va fiscalitzar el seu govern pel que “no és un acte de justícia sinó de venjança” que “ens allunya d’una solució política”, i va exigir a Sánchez “valentia” i “determinació” per aconseguir que “la política torni a ser útil i se superi el llegat del PP en la seva judicialització”. Per Sánchez, “això no és un conflicte religiós ni un conflicte social, és un conflicte polític i l’hem de resoldre des d’un punt de vista polític”. Si Edmundo Bal (Ciutadans) el desafia a triar “el camí recte de la moderació que és Cs” i no la “radicalitat” d’ERC, el president es nega a triar: “Algunes vegades, senyor Bal, el senyor Rufián té raó. I algunes vegades, senyor Rufián, encara que sembli mentida, el senyor Bal té raó.” “Jo no puc pactar amb la dreta i vostè sí que pot pactar amb la dreta independentista catalana?”, va dir Sánchez al portaveu d’ERC.

A l’hemisferi dretà, Santiago Abascal (Vox) va agitar l’escenari anunciant que al setembre presentarà una moció de censura formalment contra Sánchez “i contra el delinqüent Torra” que, a la pràctica, a qui desgasta és a Pablo Casado. “Per què al setembre si és tan urgent? Que fa vacances?”, va fer mofa Sánchez d’Abascal. Casado, incòmode, no va ni mirar Abascal com a signe de desmarcatge.