El municipalisme continua ferm en la idea de gestionar tots els recursos que té a l’abast sense ingerències per tirar endavant plans de reactivació econòmica i social i aconseguir ajudes directes de les altres administracions. La intenció és que cap població en quedi exclosa i, per aquest motiu, van forçar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a moure fitxa amb una nova proposta per dotar-los de liquiditat que vagi més enllà d’haver de prestar al govern espanyol 14.000 milions dels romanents de tresoreria acumulats en tots els 8.131 consistoris de l’Estat, i que no poden utilitzar en aplicació de la llei orgànica 2/2012, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, per rebre una transferència inicial de 5.000 milions i esperar per la resta, que els seria retornat en un període de deu anys.

En comprovar que aquest acord inicial destinat a implementar mesures limitades a una mobilitat sostenible, l’agenda urbana, polítiques de cures i suports a la cultura no tindria els vots favorables de la junta de govern extraordinària de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) tot i estar-ho negociant mesos, Montero va traslladar-los que els donaria 5.000 milions addicionals de manera directa i a fons perdut a càrrec del pressupost general de l’Estat.

El PSOE només comptava amb els seus dotze vots i fins i tot el representant d’IU-Podem-Comuns, socis al govern, s’hi oposava i donava majoria als contraris, que sumaven 13 representants: PP (10), Cs (1) i PDeCAT (1), representada per l’alcaldessa de Canyelles, Rosa Huguet. Les negociacions i la falta de suport van portar a ajornar fins a dues vegades la junta extraordinària, l’última divendres, i l’acord es portarà a votació demà. Tot i això, els socialistes no tenen el suport garantit de Podem, ja que aquests 5.000 milions addicionals també tenen un condicionant, ja que només se’n podran beneficiar els que transfereixin al govern de l’Estat, a mode de préstec voluntari, els seus estalvis i, en principi, també en quedaran exclosos els que no tinguin superàvit. L’esborrany s’acabarà de discutir aquestes hores, però tant Podem com el PDeCAT, Cs i el PP ja havien demanat ajudes directes sense condicions per a aquells municipis que no tenen romanents ni superàvit per no provocar greuges.

Si el nou text recull aquesta petició podria desencallar el suport dels socis de govern, tot i que en un comunicat de dijous la formació de Pablo Iglesias reclamava dotar els juntaments de major autonomia competencial, que es flexibilitzin “les limitacions sobre els ens locals” i reclamaven el compliment de l’acord del govern de coalició, que proposa la derogació total o parcial de llei d’estabilitat pressupostària, que és la gran cotilla que tenen els ajuntaments. Fa uns dies el diputat d’En Comú Podem Jaume Asens també retreia a Hisenda que pretengués tirar endavant “com si fossin menors d’edat”, una iniciativa que considerava “molt poc federalista”.

L’acord que s’haurà de votar també inclou la supressió de la regla de la despesa per aquest any i el vinent, permet prorrogar el superàvit del 2018, un fons per al transport i la participació dels ens locals en els fons europeus que han d’arribar.