Alemanya torna a l’escola amb mascareta i una certa por
Un petit ‘land’ al nord-est del país reobre els col·legis enmig del repunt de contagis
L’arrencada del nou curs coincideix amb el rebuig general al moviment dels partidaris de teories conspiratives
Mecklenburg-Pomerània Occidental, un land d’1,6 milions d’habitants eminentment rural, va ser, per casualitats del calendari escolar, el camp de proves per a la tornada a classe a Alemanya. Dijous vinent acaben les vacances a Hamburg; el dilluns següent, a Berlín i al land que l’envolta, Brandenburg; entre mitjan agost i principis de setembre ho farà la resta del país.
La majoria dels escolars aniran a col·legi amb la mascareta, si més no a les zones comunes, pati i passadissos. Alguns –com els de Rin del Nord-Westfàlia, amb 18 milions d’habitants– no se la podran treure ni dins de la classe. D’acord amb el sistema federal alemany, la tornada a l’escola es fa de manera gradual, un land rere l’altre. I cada poder regional marca el nivell de restriccions que creu necessari.
A Mecklenburg-Pomerània Occidental, la Covid-19 ha tingut poca incidència: 877 contagis des de l’inici de la pandèmia, amb 20 morts, en un país amb un total de 210.402 infeccions verificades i 9.148 víctimes mortals. És un retorn a l’escola amb pocs riscos, comparats amb Berlín o Baviera. A les grans concentracions de població no es pot garantir que es mantindrà la distància social necessària ni que totes les escoles tenen les condicions higièniques òptimes. També a Alemanya hi ha hagut un fort augment de contagis en les últimes setmanes: dels 800 o 850 de mitjan juliol, s’ha passat als més de 900 diaris. Uns s’atribueixen a casos “importats” dels que tornen de vacances a l’estranger –Catalunya, com Navarra i Aragó, són regions considerades “de risc” des de la setmana passada–. D’altres, al relaxament dels costums en un país on no hi va haver confinament radical de la població però que, amb l’arribada de l’estiu, tothom es deleix per sortir.
La situació era ja prou complexa i, al damunt, dissabte Berlín va viure una manifestació massiva –unes 20.000 persones–, entre partidaris de les teories conspiratives, ultradretans i ciutadans dits “corrents” farts de restriccions. “En democràcia, la crítica sempre ha de ser possible. Però la negligència és inacceptable”, deia el president Steinmeier, enmig del rebuig general no per la marxa en si, sinó per la desfilada descomunal pel cor de la capital sense mascaretes ni distanciament social.
No és la primera marxa d’aquest tipus. La ultradreta s’ha infiltrat en els moviments dels qui estaven farts de les restriccions i consideren que van contra les llibertats individuals. A molts els recorda el moviment Pegida, les marxes islamòfobes que, com del no-res, van consolidar-se fa uns anys a Dresden. Al darrere hi havia la ultradreta, que alertava d’una “invasió islàmica”.
Ara es mobilitzen contra aquesta usurpació de llibertats individuals, en un país on la vida pública pràcticament s’ha restablert –només continuen tancades les discoteques– i on la policia els “tolera” sense actuar, tot i la desobediència massiva de les normes de seguretat.
LES XIFRES
Revelen que l’Iran té el triple de morts dels que diu
La xifra de defuncions per la Covid-19 a l’Iran va ser gairebé el triple de l’aportada pel govern del país, segons una investigació del servei persa de la cadena BBC. Els registres de les autoritats iranianes indiquen que gairebé 42.000 persones van morir a causa del coronavirus entre el 22 de gener i el 20 de juliol, davant les 14.405 comunicades oficialment pel govern.
El Regnen Unit farà nous tests de diagnosi ràpida
El govern britànic va anunciar ahir que implantarà als hospitals públics, residències de gent gran i laboratoris dues noves proves que poden diagnosticar la Covid-19 en 90 minuts i també la grip. “Serà molt beneficiós per l’hivern que puguin detectar la Covid-19 i malalties estacionals, perquè els pacients puguin seguir els conselles correctes”, va dir el govern britànic.
L’OMS avisa que potser mai hi haurà una vacuna contra la Covid
La investigació de vacunes contra la Covid-19, que en alguns laboratoris es troben ja en les últimes fases de proves és esperançadora, però “és possible que mai hi hagi una panacea contra aquesta pandèmia”, va advertir ahir l’Organització Mundial de la Salut. “Hi ha diverses vacunes que es troben en la fase tres de les proves clíniques, i tots esperem que surtin vacunes eficaces que ajudin a fer que la gent no s’infecti, però ara mateix no hi ha una panacea, i potser mai hi serà”, va admetre el secretari general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, que va insistir en el fet que es tracta de la primera pandèmia de la història causada per un coronavirus. “Es dona una combinació de factors molt perillosos, amb un virus que es desplaça amb molta rapidesa i, a més, mata molt.”
Noruega impedirà desembarcar creuers per un brot
El govern noruec va anunciar ahir que impedirà durant les properes dues setmanes el desembarcament de creuers als seus ports, després d’haver-se confirmat un brot de coronavirus en un vaixell de la naviliera Hurtigruten. Aquesta havia cancel·lat hores abans tots els seus creuers, en detectar 41 casos positius a bord del Roald Amundsen, que feia la ruta àrtica.