La fugida de Joan Carles de Borbó d’Espanya forma part d’una operació molt ben planificada que té per objectiu evitar que els escàndols de corrupció i les investigacions judicials que l’esquitxen perjudiquin encara més la monarquia . Tot i que la sortida d’Espanya de Joan Carles de Borbó era una notícia esperada des de feia dies l’anunci no es va fer fins abans d’ahir, el primer dilluns d’agost, amb Felip VI lluny de La Zarzuela, a Mallorca. I es que salvar la corona passa per blindar Felip VI. I en aquest procés el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez i juga un paper clau intentant presentar l’actual monarca com una persona exemplar en contraposició amb la figura del seu pare, al qual atribueixen el desprestigi en què ha caigut la corona pels casos de corrupció que l’esquitxen. El discurs que Felip VI va pronunciar el març per la pandèmia del coronavirus, l’homenatge a les víctimes de la Covid-19, la gira per l’Estat espanyol que ha fet aquests dies o la fotografia de la conferència de presidents són algunes de les accions per intentar blanquejar la figura de l’actual cap d’estat, molt debilitada no només pels escàndols del seu pare sinó també per l’agressivitat del discurs que va dirigir a Catalunya el 3 d’octubre del 2017.

Un rei dèbil que cal blindar per salvar la institució monàrquica. I si va funcionar però una vegada perquè no intentar-ho de nou? El 2014 amb l’abdicació es va aconseguir que l’escàndol de Botswana, el 2012, no esquitxés la monarquia. Abans el monarca havia demanat perdó i havia aconseguit que el govern d’aleshores president Mariano Rajoy li atorgués el privilegi d’aforat un cop perdés la inviolabilitat que li atorgava la Constitució espanyola. D’aquesta manera es blindada l’antic cap d’Estat de possibles demandes de parternitat, per exemple.

L’abdicació, dos anys més tard, semblava que havia aconseguit aturar la cangrena però no va ser així. Quatre anys més tard, l’estiu del 2018 la filtració dels àudios d’unes converses entre Corinna Larsen, qui va ser amant de Joan Carles de Borbó i qui l’acompanyava a Botswana, i el comissari de policia jubilat Juan Manuel Villarejo, van derivar en una pluja d’escàndols. I va ser aleshores quan es va posar en marxa la segona part de l’operació per salvar la corona. El maig del 2019 Joan Carles de Borbó va anunciar que es retirava de l’activitat pública. “Crec que ha arribat el moment de passar una nova pàgina de la meva vida i de completar la meva retirada de la vida pública”, va afirmar en una carta també dirigida al seu fill, Felip VI.

La pluja d’escàndols es va convertir en un tsunami i el 17 de febrer d’aquest any, una informació del diari anglès The Telegraph tornava a parlar de la procedència de la fortuna de Joan Carles de Borbó. Setmanes després el diari suís Tribune de Genève obria portava amb el següent titular: «Joan Carles I amagava 100 milions de dòlars a Ginebra”. El rotatiu helvètic informava que el fiscal suís Yves Bertossa portava des del 2018 investigant l’origen d’una multimilionària donació que Joan Carles I va donar a Corinna Larsen, que sospitava que podria estar vinculada amb el cobrament per part del rei emèrit d’una comissió per les obres del TAV a la Meca de l’Aràbia Saudita. Però el tsunami continuava creixent i el març passat el diari britànic The Telegraph tornava a parlar de la monarquia espanyola i posava l’accent amb Felip VI. El rotatiu britànic va revelar que l’actual cap d’estat era el segon beneficiari de la fundació pantalla panamenya on es van ingressar els 100 milions de dòlars saudites. Una informació que va dur Felip VI a emetre un comunicat oficial en què anunciava que retirava l’assignació al seu pare i que renunciava a l’herència. Però el comunicat va empitjorar la situació en destapar-se que era una maniobra ja la llei impedeix renunciar a l’herència fins a la mort del titular.

El mateix mes es va produir l’impressionant casserolada contra la monarquia i el juny el Tribunal Suprem va assumir la investigació sobre un possible delicte fiscal i blanqueig de diners. La creixent pressió ha dut ara a la sortida de Joan Carles de Borbó d’Espanya i a blanquejar la imatge de Felip VI amb una gira per tot l’Estat per intentar frenar la gangrena.