La premsa escrita i els mitjans internacionals recullen sense embuts la fugida d’Espanya de Joan Carles, a qui, amb tot, reconeixen un paper clau en la transició política. Al Regne Unit s’ha qualificat la sortida d’“humiliant”, una part de la francesa parla d’“exili”, a Bèlgica es mencionen les “sospites de corrupció” i a Itàlia es defineix com una “fugida”.

En general, les dues idees es contrasten, com ara el francès Libération: “L’icona de la transició democràtica, que va girar l’esquena a un règim autoritari en què Franco l’havia fet successor, ha perdut l’aura i la popularitat”. Pel diari d’esquerres, el pare de Felip VI “guilla com un vulgar delinqüent fugitiu” i danya encara més la institució monàrquica “en un moment en què les pressions independentistes [catalanes] es continuen fent sentir”.

“Epíleg poc gloriós”, resumeix Le Monde, una idea que comparteix el Financial Times, que veu, en la fugida, un “epíleg extraordinari” del regnat de Joan Carles I.

Segons la televisió pública francesa France 2, el rei emèrit s’ha convertit en “indesitjable al seu propi país”. “Estocada després d’anys de decadència”, sentencia el popular Le Parisien.

Pel conservador britànic The Times, l’escàndol al voltant de Joan Carles I ha portat la monarquia espanyola al desprestigi. El rotatiu torinès La Stampa titllà l’emèrit de “desacreditat” i el portuguès Diário de Noticias comenta que el rei que va “enterrar el franquisme” surt “per la porta del darrere”.