Mobilització per salvar l’escorxador de l’Armentera
Projecte
Ramaders i carnissers de l’Alt Empordà fan un micromecenatge per dinamitzar l’escorxador
Ho defensen com a eina bàsica per a una economia sostenible i de proximitat
“Els productes ecològics no han de venir de l’altra punta del món”
Primera fase completada i segona fase en marxa. El teixit de granges familiars, locals, sovint ecològiques, i el de les carnisseries i xarcuteries artesanals de l’Alt Empordà i comarques veïnes es mobilitzen per donar un nou impuls al petit escorxador municipal de l’Armentera. Per fer-ho han engegat una campanya de micro-mecenatge, titulada Per produir aliments de proximitat calen obradors locals , organitzada en diverses etapes a la plataforma Goteo.org. A final de juliol es va tancar el primer pas amb l’objectiu complert de reunir un mínim de 3.600 euros. Durant tot el mes d’agost, la segona fase posa com a fita aconseguir un import òptim que seria de 17.500 euros.
És un dels últims petits escorxadors que es mantenen; a l’Alt Empordà, només quedaria el de Peralada amb característiques semblants. L’edifici és propietat de l’Ajuntament, amb una cessió d’ús a l’entitat gestora, avui en forma d’una societat de productors de socis carnissers, xarcuters i ramaders locals. El primer pas del projecte –que s’ha de tramitar aquest estiu– és constituir-se en cooperativa. És la figura jurídica que s’ha considerat més adient per donar un nou impuls a l’escorxador i millorar les instal·lacions, ampliant les cambres frigorífiques, incorporant les mesures de traçabilitat per al sacrifici en la ramaderia ecològica.
La necessitat de recórrer al micromecenatge posa en evidència que la supervivència econòmica d’aquestes petites estructures no és fàcil. Avui hi ha entre 25 i 30 usuaris –carnissers, xarcuters i ramaders– que utilitzen aquest l’escorxador. Un 35% dels caps de bestiar que se sacrifiquen són ecològics, el 65% restant convencionals, però sempre procedents de petites explotacions que fan volums petits cada setmana, i que proveeixen obradors majoritàriament artesanals i de proximitat. Per això els professionals que s’involucren en la defensa d’aquest escorxador argumenten que es tracta també de promoure un model agroalimentari de territori, basat en la sostenibilitat i la sobirania alimentària.
“Si per consumir aliments ecològics han de venir de l’altra punta del món, no anem bé”, diu Arnau Planas. És fill i net de carnissers a Viladamat, ara també cria el seu bestiar i és un dels socis que gestionen assembleàriament aquest projecte. Sense l’escorxador de l’Armentera hauria de portar porcs a sacrificar a Ripoll, amb els costos que això suposaria.
“No només això, sinó que en un gran escorxador industrial els petits volums d’un ramader o carnisser no tenen cabuda ni es poden controlar amb garantia”, hi afegeix. Ell i més carnissers i pagesos de Ventalló, l’Armentera i pobles veïns són també els protagonistes dels vídeos per animar el públic a afegir-se al projecte. “Aquest escorxador és una peça bàsica per a una economia local sostenible i una ramaderia de proximitat”, diu Planas.
LA XIFRA
LA DATA
Una quinzena de petits escorxadors gironins
Mentre que un gran escorxador industrial pot arribar a sacrificar centenars o milers de caps de bestiar diàriament, a l’escorxador de l’Armentera el volum mitjà de feina setmanal és d’uns 15 porcs, entre 50 i 100 caps de bestiar oví i cabrum, i un o dos caps de boví. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) considera com a “petits escorxadors” els que sacrifiquen menys de 2.000 UB/any. Segons aquestes fonts, a la demarcació de Girona hi ha actualment un total de 15 petits escorxadors distribuïts per diverses comarques: a Ripoll, Verges, Tortellà, l’Armentera, les Preses, Camprodon, Santa Cristina d’Aro, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Peralada, Brunyola, la Vall de Bianya. En conjunt, l’any passat es calcula que aquestes estructures van sacrificar uns 5.500 caps de bestiar. Segons el Departament d’Agricultura, però, molts d’aquests escorxadors treballen amb unes 200 UB/any i això dificulta la seva viabilitat econòmica. És el cas dels dos escorxadors del Ripollès, que són els que tenen més problemes de viabilitat, tot i que es consideren estratègics per mantenir la viabilitat de les explotacions. El Departament d’Agricultura subratlla la importància de disposar de petits escorxadors de proximitat: per facilitar la logística de transport i el seu cost, facilitar la venda i el consum de proximitat, i apropar el consumidor a l’origen. En aquest sentit, Agricultura avança que té previst treure properament una ordre d’ajuts per a escorxadors de baixa capacitat, com ara el de l’Armentera.
“Volem fomentar una nova relació entre la ciutat i el camp”
Esteve Carrera
El micromecenatge en marxa per a l’escorxador de l’Armentera no és una iniciativa estrictament local; s’emmarca en una iniciativa de país a través del projecte Dunia , que actualment, a més del de l’Armentera, té tres micromenatges oberts en diferents punts del territori per sostenir produccions alimentàries sostenibles i de proximitat: esponges vegetals i ecològiques al Vallès Oriental, kiwis ecològics a Llinars del Vallès o una bassa ecosostenible per a unes vinyes a l’Alt Penedès. Josep Maria Vallès, des de Barcelona i la cooperativa Tarpuna, és el coordinador de tot plegat.