Societat

Els micropobles de Catalunya reclamen un Estatut propi per decidir el seu futur i per un equilibri territorial

Proposen lleis més transversals d’àmbit urbanístic, avantatges fiscals i representació en organismes públics

Els micro­po­bles de Cata­lu­nya han ela­bo­rat un Esta­tut propi on pro­po­sen lleis més trans­ver­sals en matèria urbanística, avan­tat­ges fis­cals pels veïns i repre­sen­tació en orga­nis­mes públics per deci­dir el seu futur i dema­nen al Par­la­ment que se’l faci seu.

Volen acon­se­guir un equi­li­bri ter­ri­to­rial i això passa per millo­rar les comu­ni­ca­ci­ons i ser­veis perquè sigui pos­si­ble “des­po­blar unes zones super­po­bla­des de Cata­lu­nya per repo­blar-ne unes altres”, explica el pre­si­dent de l’Asso­ci­ació de Micro­po­bles de Cata­lu­nya (AMC) i alcalde de Tor­re­bes­ses (Segrià), Mario Urrea.

A Cata­lu­nya hi ha 320 micro­po­bles que amb 80.000 habi­tants repre­sen­ten l’1,2% de la població cata­lana i ocu­pen el 35% del ter­ri­tori català.

Urrea defensa que els ciu­ta­dans dels micro­po­bles han de tenir les matei­xes opor­tu­ni­tats que els habi­tants de les grans ciu­tats. I per acon­se­guir-ho reco­neix que “no es pot trac­tar igual els que som desi­guals”.

És per això que una de les pro­pos­tes “equi­li­bra­do­res” que recull l’Esta­tut dels Micro­po­bles és una dis­cri­mi­nació fis­cal posi­tiva per aques­tes pobla­ci­ons. Per exem­ple, afe­geix, que els autònoms que s’hi vul­guin ins­tal·lar paguin una quota infe­rior que si viuen en una gran ciu­tat.

També recla­men can­vis en matèria d’Urba­nisme. “La llei no pot ser la mateixa per tots els ter­ri­to­ris ja que en zones urba­nes es pro­te­gei­xen els espais verds i als micro­po­bles hem de pro­te­gir la iden­ti­tat del muni­cipi”, explica.

“Calen unes lleis més trans­ver­sals i més pen­sa­des en el món rural. No té cap sen­tit que les lleis urbanísti­ques siguin les matei­xes per Bar­ce­lona que per un poble de 200 habi­tants”, coin­ci­deix l’alcalde de Riner (Sol­sonès), Joan Solà.

En matèria d’habi­tatge també s’hau­ria de tre­ba­llar de manera dife­rent, defensa. “Per repo­blar els micro­po­bles cal millo­rar les comu­ni­ca­ci­ons ter­res­tres, can­viar la llei d’Urba­nisme per poder cons­truir habi­tat­ges i millo­rar la xarxa d’Inter­net per poder tre­ba­llar des de casa”, opina Solà.

Pre­ci­sa­ment les comu­ni­ca­ci­ons són un dels prin­ci­pals esculls per fre­nar la des­po­blació i repo­blar els micro­po­bles. “Les comu­ni­ca­ci­ons són bàsiques tant per a les famílies que ja hi són com les que podrien venir”, opina Solà.

Urrea coin­ci­deix que “sem­pre han estat un pro­blema però ara aques­tes man­can­ces s’han agreu­jat amb la pandèmia ja que ha aug­men­tat molt el tele­tre­ball i amb 10 megues no es pot tele­tre­ba­llar”, lamenta.

També cal millo­rar l’oferta cul­tu­ral. “No cal tenir el TNC sinó ofe­rir acti­vi­tats cul­tu­rals amb certa peri­o­di­ci­tat perquè la gent no es trobi en un desert a par­tir de les cinc de la tarda”, explica Urrea.

Urrea lamenta que fa temps que dema­nen a la Gene­ra­li­tat un pas enda­vant per reconèixer l’espe­ci­fi­ci­tat dels micro­po­bles i que ara Madrid ha enge­gat una cam­pa­nya simi­lar que ano­me­nen Pue­blos pequeños. Per l’AMC, però, no són pobles petits ja que comp­ten amb mol­tes hectàrees i pre­fe­rei­xen el qua­li­fi­ca­tiu ‘micro­po­bles’.

“Quan no és la pandèmia, és l’anunci d’elec­ci­ons però al setem­bre, quan passi el mes inhàbil de l’agost volem pre­sen­tar l’Esta­tut dels Micro­po­bles als grups polítics perquè el puguin dur al Par­la­ment i fer-se’l seu”, explica Urrea.

L’AMC compta amb 174 asso­ci­ats i recla­men al Govern que tras­lla­din l’Esta­tut que han ela­bo­rat al govern espa­nyol. “Ha de ser l’Estat que demani a la Unió Euro­pea incen­tius fis­cals, com passa a les Canàries, perquè els micro­po­bles puguin com­pe­tir en igual­tat amb muni­ci­pis més grans, explica el secre­tari de l’Ajun­ta­ment de Tor­re­bes­ses, Cris­tian Cima­de­vi­lla.

Cima­de­vi­lla explica que es podrien apli­car per exem­ple avan­tat­ges fis­cals en les cotit­za­ci­ons a la segu­re­tat social, les quo­tes d’autònoms o tipus mino­rats de l’impost de soci­e­tats.

Lamen­ten que la Gene­ra­li­tat té mol­tes potes­tats sobre el pla­ne­ja­ment dels petits muni­ci­pis i que a vega­des els impo­sen “ser d’una manera dife­rent de com són o volen ser”.

“Amb l’Esta­tut es vol que els muni­ci­pis puguin man­te­nir la seva iden­ti­tat pro­te­gint quan cal­gui l’interès gene­ral. En defi­ni­tiva, que els alcal­des dels micro­po­bles tin­guin més veu per deci­dir el futur del seu muni­cipi”, explica Cima­de­vi­lla.

És per això que dema­nen també repre­sen­tació dels micro­po­bles als prin­ci­pals orga­nis­mes de la Gene­ra­li­tat, com ara a l’Agència Cata­lana de l’Aigua, el Ser­vei d’Ocu­pació de Cata­lu­nya o a les Comis­si­ons d’Urba­nisme; ja que repre­sen­ten el 35% del ter­ri­tori.

Cima­de­vi­lla explica la neces­si­tat d’incor­po­rar també engi­nyers tècnics agrícoles a les Comis­si­ons d’Urba­nisme perquè “poden donar una visió no urba­nita així com ado­nar-se de les neces­si­tats de sec­tor agrícola que un arqui­tecte urbà pot­ser no veu”, afe­geix.

Creix l’interès per la vida rural, arran del coro­na­vi­rus

La crisi del coro­na­vi­rus ha fet créixer l’interès per la vida rural, asse­gu­ren des de l’AMC. “La pandèmia ha demos­trat que les grans aglo­me­ra­ci­ons no van massa bé per la salut i que és més fàcil con­tro­lar el virus en espais oberts i amb poca gent”, asse­gura Urrea.

El pre­si­dent de l’AMC asse­gura que men­tre abans de la covid-19 els micro­po­bles rebien una sol·lici­tud d’empa­dro­na­ment al mes, ara en reben gai­rebé una al dia.

Riner (Sol­sonès) per exem­ple tenia uns 270 habi­tants però en els últims dos mesos s’hi ha empa­dro­nat 5 famílies amb una vin­tena de mem­bre que han fet créixer la població fins a gai­rebé les 300 per­so­nes.

“Els veïns de les ciu­tats s’han ado­nat amb la pandèmia dels pri­vi­le­gis de viure en un muni­cipi petit, per la tran­quil·litat, la natura i el benes­tar per­so­nal”, explica el seu alcalde.

A més, des­taca, la importància d’aquest repo­bla­ment va més enllà de man­te­nir viu el poble ja que aques­tes famílies tenen fills i per­me­ten que l’escola rural es pugui man­te­nir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.