En aquests mesos de Covid-19 (i els que seguiran) s’ha constatat més que mai la precarietat de la cultura. Era una alarma que es coneixia i que ara ha esclatat i ha deixat un escenari dantesc, d’incertesa sanitària i política. A Catalunya, afortunadament, fa uns mesos, que havia nascut una plataforma àmplia i integradora per recuperar passes perdudes en el pressupost de la Generalitat (Actua Cultura 2%). Això ha permès tenir un node de consens per jerarquitzar les emergències culturals. Segur que continuen sent insuficients, però miren de tapar al màxim les fuites d’aigua. Pel 5 d’octubre hi ha una proposta de l’Estat espanyol Convoca la Cultura que també voldrà posar límits. Tot és ben rebut, si és coordinat i consensuat. Ara, amb tanta dispersió d’opinions costa saber qui ordena les línies vermelles. I com fer-ho per superar aquest nou atzucac. Aquests límits marcaran un nou model cultural.