L’advocacia de l’Estat estudia impugnar davant del Tribunal Constitucional la majoria de les resolucions aprovades pel Parlament en el ple sobre la monarquia de divendres. Tot i el zel mostrat pel secretari general de la cambra, Xavier Muro, que en el Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) de dilluns ja en va mutilar diverses parts que considerava, com els grups unionistes que hi van presentar reconsideracions, que contravenien la censura prèvia ordenada pel TC, el digital El Confidencial va avançar ahir que els serveis jurídics estatals estan analitzant igualment els textos publicats per si el que queda de les mocions, aprovades amb els vots de la majoria independentista, eventualment pot continuar violant la prohibició de fer debats i votar declaracions polítiques sobre la monarquia i l’autodeterminació, fixada en tres sentències i fins a cinc interlocutòries des del 2016. Fonts del Ministeri de Justícia confirmarien a l’ACN que el govern espanyol té la qüestió sobre la taula.

Els textos finalment publicats, de fet, mantenen encara una allau d’al·lusions a la monarquia com a forma de govern indesitjable, i condemnen tant l’actuació del rei emèrit amb la seva fugida i presumpta corrupció com la “complicitat” i “connivència” dels poders de l’Estat, hereus del règim del 78, amb el govern espanyol al capdavant. Així, de la moció conjunta dels independentistes es manté la declaració que Catalunya “és republicana i, per tant, no reconeix ni vol tenir cap rei”, i el punt que assenyala la nissaga borbònica com a “calamitat històrica” per al país, i específicament que Joan Carles I va acceptar la successió de Franco “jurant fidelitat als principis del seu règim, i afirmant rebre del dictador «la legitimitat política sorgida el 18 de juliol de 1936»”, fet pel qual es titlla la monarquia de “la continuació del règim anterior”.

De les propostes de resolució dels grups de govern, destaquen les peticions, perquè siguin fins i tot aprovades al Congrés com a llei orgànica en un procés urgent de lectura única, per suprimir l’aforament i les prerrogatives de Joan Carles I, així com la necessitat de fiscalitzar els comptes de la casa reial i suprimir el delicte d’injúries a la corona. A més, la moció de JxCat “referma el compromís amb els valors republicans i aposta per l’abolició” de la monarquia, i rebutja explícitament la sentència del TC de l’octubre i “reprova els magistrats” que la van emetre, perquè “ha consagrat un marc d’impunitat absoluta per a la corrupció de la monarquia que va més enllà” de l’anul·lació que va suposar de la comissió d’investigació votada al Parlament.

Pel que fa a la moció de la CUP, s’hi manté el “rebuig a la monarquia borbònica com a institució caduca, profundament antidemocràtica, corrupta i hereva de la dictadura franquista”, i tres crides: a “expulsar” els membres de la casa reial de les institucions, en coordinació amb el món municipal, i a elaborar un informe sobre les vulneracions perpetrades per la judicatura en defensa de la corona, i també un “catàleg de simbologia i nomenclatura urbana monàrquica”, per facilitar-ne la supressió.