El govern dels Estats Units no fa marxa enrere i ahir va anunciar que manté la intenció d’aplicar aranzels a productes agroalimentaris de la Unió Europea, a partir de l’1 de setembre, com a represàlia pels ajuts de quatre estats europeus –l’Estat espanyol, Alemanya, el Regne Unit i França– a la fabricant europea aeronàutica Airbus.

Just ahir es complia el termini, marcat per l’Oficina de Comerç dels Estats Units, de consultes públiques anunciat fa uns mesos que preveia incrementar entre el 15% i el 100% els impostos a les importacions d’aquests quatre estats europeus. Es calcula que suposa un sobrecost d’uns 7.500 milions d’euros anuals per a aquests productes agroalimentaris. Finalment, el govern del president Trump ha fet alguns retocs “modestos” a la llista de productes inclosos en la pujada aranzelària. N’ha tret alguns de Grècia i el Regne Unit, però n’ha inclòs altres de nous per a Alemanya i França. Entre els afectats hi ha el whisky escocès, el vi francès i l’espanyol, i l’oli i les olives. Pel que fa als productes agroalimentaris de qualitat espanyols, es manté la previsió inicial, que els grava en un 25%.

El portaveu de Comerç Exterior dels Estats Units, Robert Lighthizer, sostenia ahir que “la Unió Europea i els països membres no han emprès les accions necessàries per complir amb les decisions de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), organisme que va resoldre a favor de Washington, permetent la imposició dels impostos d’entrada als productes de la UE i el Regne Unit. L’OMC considera que els ajuts perjudicaven Boeing, el fabricant nord-americà i rival d’Airbus, que havia anunciat retallada de guanys el 2011 i 2013 atribuint-les als ajuts públics europeus. Malgrat tot, Lighthizer també ha matisat que “començarà un nou procés per assolir una solució duradora”.

La mesura aprofundeix en l’aïllacionisme defensat, des de l’inici del mandat, per Trump. No obstant això i sumits en una crisi econòmica a causa de la Covid-19 que tan sols té precedents en la Gran Depressió dels anys trenta, aquesta pujada d’aranzels també perjudica interessos nord-americans. Així ho han evidenciat tretze senadors, republicans i demòcrates, que han demanat formalment a l’Oficina de Comerç que retiri els aranzels. “La demanda d’aquests productes ha caigut, deixant importadors i distribuïdors amb productes per valor de mesos, molts dels quals es fan malbé, aturats en magatzems de trànsit i sense una data final a la vista per la pandèmia”, assenyalen els senadors en una carta al govern. A més de les tensions amb la Unió Europea i la Xina, l’administració Trump ha encès aquesta setmana encara més les alarmes en anunciar per sorpresa que preveu imposar un 10% de taxes a l’alumini del veí canadenc.

La Comissió Europea (CE) ja va demanar al juny als Estats Units no que apliqués els aranzels, després que Airbus renunciés a les condicions preferents dels préstecs concedits. El comissari europeu de Comerç, Phil Hogan, considerava la represàlia “injustificada”. Hogan assegura que “la UE ha fet propostes per assolir un acord negociat en les prolongades disputes transatlàntiques de fabricants d’avions civils i continua oberta a treballar amb els EUA per assolir una solució justa i equilibrada”. La CE “intensificarà els seus esforços” per aconseguir superar la disputa comercial. El govern espanyol va mostrar la seva “oposició frontal” als aranzels, mentre espera que tard o d’hora hi pugui haver una nova entesa amb els Estats Units, un mercat d’alt poder adquisitiu destacat per als productes agroalimentaris de qualitat. El ministre d’Agricultura remarca que “el sector s’ha vist immers en un conflicte aliè” i que considera un “error estratègic”.