Bar­ce­lona té una fiso­no­mia com­ple­ta­ment dife­rent de la dels estius ante­ri­ors. Tot i ser ple agost, l’afluència de turis­tes estran­gers en artèries de la ciu­tat com la Ram­bla o el Pas­seig de Gràcia és gai­rebé nul.​la.

Res a veure amb el 2019, quan la ciu­tat va batre el seu record amb 12 mili­ons de visi­tants, 2,3 mili­ons a l’estiu.

De fet, man­te­nir la distància de segu­re­tat no és un pro­blema perquè els car­rers estan pràcti­ca­ment buits i de ter­ras­ses n’hi ha poques perquè molts bars i res­tau­rants del cen­tre han optat per abai­xar la per­si­ana, alguns per sem­pre.

El mateix passa a les boti­gues, mol­tes han deci­dit tan­car de forma defi­ni­tiva. La majo­ria de via­nants són bar­ce­lo­nins o turisme intern que veu Bar­ce­lona “ideal per visi­tar”.

Un dels reclams de la capi­tal cata­lana és el moder­nisme, bona prova n’eren les cues que es feien els altres estius davant de la Sagrada Família, la Casa Batlló o la Pedrera.

Aquest any però pas­se­jar per davant d’aquests emblemàtics edi­fi­cis no és cap pro­blema. No hi ha ni ras­tre de turisme asiàtic i la majo­ria de visi­tants són de Cata­lu­nya i d’arreu de l’Estat. Els pocs estran­gers que s’hi acos­ten són majo­ritària­ment fran­ce­sos o ita­li­ans.