Economia

JOAN COMPANY

President del COAPI de Catalunya

“L’increment d’ocupacions il·legals és preocupant”

Demanem a la Generalitat un pla de xoc per potenciar el sector immobiliari. Això podria ajudar a reactivar l’economia del país
El mercat del lloguer de l’habitatge per si mateix es va equilibrant. Una llei no solucionarà ni de bon tros els problemes que hi ha

Joan Company ha estat nomenat aquest mes d’agost president del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya (COAPI) en substitució de Gerard Duelo, que va avançar el seu traspàs per l’acumulació de càrrecs que ocupa. Entre els objectius que s’ha plantejat Company en el nou càrrec, hi ha que l’administració “escolti molt més la veu del sector”, i demanen una “interlocució més directa amb la conselleria” com ja havien tingut darrerament. Reclamen a la Generalitat un pla de xoc per reactivar el sector immobiliari i estan queixosos amb la nova llei que es va presentar fa unes setmanes en el Parlament de Catalunya per limitar les rendes de lloguer perquè diu que, com a representants dels propietaris, no se’ls ha escoltat i perquè el que s’està plantejant “ni de bon tros solucionarà tots els problemes que tenim”, sinó que “farà l’efecte contrari”. Creu que el mercat de lloguer es va regulant tot sol i manté que aquests darrers mesos la tendència és a la baixa per la crisi econòmica provocada per l’efecte de la Covid-19. En l’entrevista Company també ha volgut parlar del “fenomen ocupa”, que s’està incrementant molt, i diu que caldria buscar-hi solucions perquè “s’està escapant una miqueta de les mans”.

A principi de mes va ser nomenat president, en substitució de Gerard Duelo, que va avançar el traspàs uns mesos abans del que tocava.
El canvi hauria tocat a final d’aquest any, però es va avançar perquè Gerard Duelo, a més de ser president del Col·legi d’API Barcelona, també ho és del Consell General de tots els col·legis d’Espanya, on està molt centrat, i teníem la sensació que els temes que afectaven directament Catalunya no hi eren prou presents. I per això vam decidir avançar-ho i així jo em centrava més en la problemàtica catalana i en el col·legi de Girona, d’on també soc president, i ell en el de Barcelona i tot el general de l’Estat espanyol.
El relleu al COAPI és cada dos anys?
Sí. I el motiu és perquè cada col·legi es pugui implicar en totes les problemàtiques del conjunt de Catalunya i donar més joc. Històricament, i això té la seva lògica, sempre ha dominat el col·legi de Barcelona perquè és on hi ha concentrada la major part de la població. Amb un relleu cada dos anys es dona més visibilitat a la resta de demarcacions.
Vostè és el president del de Girona. Des de quan?
El 2018, ara ha fet dos anys. El que passa és que jo vaig començar a exercir el desembre del 2017 perquè l’anterior junta de Girona va quedar inhabilitada pel conflicte que manté el Col·legi d’API de Girona amb el Consell d’API de Madrid des del 2013. Això va forçar que tres o quatre persones que no formàvem part d’aquella junta ens hi poséssim per poder continuar fins que es poguessin fer les noves eleccions, que van ser el juliol del 2018, en les quals jo sí que em vaig presentar de president.
I per què van ser inhabilitats?
El 2013 hi va haver un acord de l’assemblea del col·legi gironí per demanar que es reconegués el que preveu la legislació catalana, avalada per una sentència del Tribunal Constitucional, en el sentit que quan hi ha un consell autonòmic a qualsevol zona de l’Estat espanyol, l’única funció que té aleshores el Consell General és el de coordinació i representació. I la realitat no és aquesta perquè està assumint moltes funcions i estem pagant unes quotes amb les quals no estem d’acord i per això hem mantingut durant tots aquests anys una batalla que ha arribat als jutjats.
El conflicte és principalment per les quotes?
Havíem de pagar més de 5 euros al mes de la quota a Madrid perquè es destinin 200.000 euros a representacions i festes del patró, una sèrie de serveis dels quals nosaltres no ens beneficiem. Per això nosaltres qüestionàvem els pressupostos i volíem que es replantegés la funció del Consell General. Es va intentar de totes totes i, malgrat que l’anterior junta va fer moltes reunions amb els representants de Madrid i moltes propostes de nous estatuts, no ho van acceptar.
El conflicte encara és obert?
A partir de l’entrada de Gerard Duelo a Madrid estem a l’expectativa per veure què passa. Ell és un president català i el seu compromís quan va accedir a la presidència del col·legi de Madrid era aconseguir signar un conveni entre els col·legis catalans i el Consell General que recollís el que històricament demanàvem. Però sembla que és complicat i no acaben de trobar prou suports en els altres col·legis de l’Estat perquè entenem que el que demanem no afecta només Catalunya i que tots els que tenen un consell autonòmic haurien d’estar en la mateixa situació.
I doncs?
La veritat és que a la resta de l’Estat és un altre món i no s’ho plantegen gaire. I siguem realistes: tot el que ve de Catalunya, d’entrada, ho veuen amb recel.
Potser ara que vostè és al COAPI i Duelo a Madrid podran trobar un consens.
És en el que estem batallant i hem aconseguit petites victòries; per exemple, quan a Madrid van intentar modificar els estatuts que regulen la professió en l’àmbit de tot l’Estat espanyol per treure’ns vots. Fins ara els vots estaven ponderats en funció del nombre de col·legiats. Per exemple, Girona, amb uns 300 col·legiats, és el tercer col·legi més important de l’Estat, al darrere de Barcelona i Madrid. I es va intentar modificar els estatuts i si ho haguessin aconseguit hauríem tingut el mateix pes que Melilla, que té dos col·legiats. I tot i aquestes petites victòries, el que nosaltres volem és un replantejament del Consell General. No estem demanant desvincular-nos d’ells, simplement que es respecti la legalitat vigent.
Només és una petició del de Girona?
Amb l’entrada de Joan Oller, el col·legi de Barcelona va seguir els mateixos passos que el de Girona i estava igual d’enfrontat. Quan et trasllades a Madrid és un altre món. Aquí nosaltres anem a un altre ritme. Allà tot és molt conservador, arcaic i molt diferent.
Quins objectius s’ha marcat com a president del COAPI?
Sobretot que s’escolti molt més la veu del sector de cara sobretot a l’administració. La Generalitat està legislant o intentant legislar diferents actuacions en matèria d’habitatge i nosaltres, com a professionals que estem a primera línia i vivim el dia a dia el món immobiliari, volem ser-hi molt presents.
I això en què és concreta?
Primer de tot, demanem una interlocució més directa amb la secretaria d’Habitatge. Amb altres consellers i altres secretaris havíem tingut una interlocució molt directa que ara no hem pogut tenir. I d’això en vam parlar fa unes setmanes amb l’actual secretari d’Habitatge, Agustí Serra, i hi va haver un compromís de les dues parts per institucionalitzar una taula de treball amb un ordre del dia i poder fer un seguiment dels temes. Això és un pas important. I un dels punts dels quals es va parlar després del confinament és un pla de xoc per reactivar el sector immobiliari que vam plantejar a la Generalitat.
A conseqüència de la pandèmia?
El nostre no ha sigut un dels sectors més afectats per la pandèmia sanitària. Quan va esclatar la Covid, al març, nosaltres partíem d’una situació que en general era estable. Res a veure amb la crisi del 2008, que va ser un cataclisme per al sector immobiliari i hem tardat molt a refer-nos. Però pensem que si altres sectors han quedat molt afectats, com ara el turisme, si potenciem més el sector immobiliari això podria ajudar a reactivar l’economia general del país.
Quines mesures assenyalaven?
Facilitar l’accés a la compra del primer habitatge, que avui en dia queda molt limitat per a tota una part important de la població. Es tractaria de buscar fórmules que ja es duen a terme en altres països que ajudarien a reactivar el mercat de l’habitatge. Fins i tot, nosaltres dèiem: per què no plantejar-se unes rebaixes de l’impost de transmissions patrimonials que afecta quan es compra un habitatge? Jo sempre poso com a exemple el País Basc, on aquest impost és del 2,5%, quan aquí és del 10%. Ens hauríem de replantejar tot això i aplicar mesures valentes que ajudarien. Nosaltres ja ho hem plantejat a la Generalitat, però no hem rebut resposta. Ja sabem que hi ha limitacions pressupostàries per part de la Generalitat, de l’administració, que ho fan molt complicat. I l’altre front que ens té molt preocupats és la proposició de llei que es va presentar fa unes setmanes al Parlament de Catalunya per limitar les rendes del lloguer.
Per què no hi estan d’acord?
Per una banda, per com s’ha fet i, per l’altra, per la finalitat. No estem gens d’acord amb el procediment. Ens vam assabentar d’aquesta proposició de llei quan el sindicat de llogaters va fer la presentació a les portes del Parlament. És una proposta que és clar que afecta el lloguer, i quan parlem de lloguer sempre hi ha dues parts. Per una banda, el llogater i, per l’altra, el propietari. I a nosaltres, que som els representants directes dels propietaris, no se’ns ha escoltat en cap moment. I pel que fa a la proposició, no hi estem d’acord que es presenti com si fos la panacea que ha de resoldre l’accés al mercat de l’habitatge, perquè nosaltres creiem que ni de bon tros solucionarà tots els problemes que hi ha.
Però hi ha una part de la població amb dificultats per poder pagar un lloguer?
És cert, però per aquesta via més aviat aconseguirem el contrari. Que una llei faci que els nous contractes de lloguer quedin limitats a un preu farà que els propietaris s’espantin i treguin els pisos del lloguer, o hi haurà més mercat negre de lloguers i penso que farà tot l’efecte contrari. El mercat de lloguer per si mateix ja es va equilibrant. El pagament del lloguer no va a crèdit com la compravenda, sinó que surt de l’economia familiar i pretendre anar apujant els preus de forma exponencial és impossible perquè no es podrien llogar mai. Per això creiem que posar limitacions en aquestes 60 poblacions catalanes és contraproduent.
Doncs què s’hauria de fer?
Permetre que els ajuntaments s’hi puguin implicar. Analitzar el problema de fons i aplicar una sèrie de mesures per ajudar totes aquestes famílies, que cada vegada són més, que tenen dificultats per pagar un lloguer.

Hi ha ciutats catalanes on han crescut els habitatges d’ús turístic quan la majoria d’aquests pisos fins ara eren per al lloguer tradicional. Això deu haver fet pujar el lloguer?

Aquesta problemàtica queda molt centrada a la ciutat de Barcelona, i potser a Girona al Barri Vell. L’oferta d’HUT també s’està autoregulant. Va haver-hi com una moda i la gent es pensava que destinant el pis a turisme faria molts diners, però ara el mercat està una mica saturat. I això ho veiem a Girona, on, segons les últimes xifres que jo tinc de l’Ajuntament, hi ha més de 900 llicències concedides però d’aquestes només un 40% es dediquen al lloguer turístic.

Com veuen l’increment d’ocupacions il·legals de pisos?

El fenomen s’està escapant de les mans i l’increment d’ocupacions comença a ser preocupant. En el vostre diari fa uns dies vau publicar una estadística que deia que a Girona en un any s’han incrementat un 67% les ocupacions il·legals d’habitatges. Això crea un estat d’alarma molt gran i s’han de buscar solucions perquè malauradament en la major part dels casos hi ha màfies al darrere que ho controlen. És un tema sobretot policial, però la policia moltes vegades està limitada per les lleis. I per tant, s’hauria de legislar perquè la policia pogués actuar ràpidament.

Llarg recorregut

Joan Company és llicenciat en dret i màster en direcció d’empreses

immobiliàries, administrador de finques i API col·legiat des del 1990. Dirigeix Finques Company, amb oficines a Llançà, Figueres, Roses i Girona, i lidera la xarxa Ceigrup, que agrupa una vintena d’oficines.

Va accedir al càrrec de president del Col·legi d’API de Girona el desembre del 2017 per substituir la junta directiva que hi havia aleshores i que va ser inhabilitada. El juliol del 2018 hi va haver eleccions i va ser escollit un altre cop president. Dirigent amb un llarg recorregut com a representant d’entitats com el Col·legi d’Administradors de

Finques de Girona, durant set anys, i membre del ple de la Cambra de Girona

durant tretze anys, entre altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.