Política

EL RADAR

Europa i el tsar

La UE dilata la resposta al cas Navalni, conscient que ha de comptar amb Putin en totes les crisis en marxa

Sense que hagi causat sorpresa, dels metges alemanys va arribar aquesta setmana la confirmació que Aleksei Navalni, principal líder opositor rus, va ser enverinat durant la seva recent estada a Sibèria, un crim que, per molts, porta les empremtes dactilars del Kremlin. Navalni, considerat l’enemic número u del president Vladímir Putin, va quedar inconscient quan tornava en avió cap a Moscou. Després d’un aterratge d’emergència i un ingrés a Omsk, va ser traslladat i hospitalitzat a Berlín –a petició de la família–, on continua en estat de coma induït.

No és estrany que les sospites apuntin a la cúpula del poder rus. En la tradició política del país, hi ha una llarga llista de dissidents, activistes pels drets humans i altres personatges incòmodes apartats del camí de manera violenta. Només cal recordar la periodista Anna Politkóvskaia, assassinada a l’ascensor de casa seva després d’haver investigat les atrocitats russes a Txetxènia; l’opositor Boris Nemtsov, exgovernador i exministre abatut a trets a tocar de la plaça Roja; l’exespia Aleksandr Litvinenko, enverinat amb substàncies radioactives dissoltes en una tassa de te en un hotel de Londres; Serguei Skripal, també exmembre dels serveis d’intel·ligència russos i també enverinat a Anglaterra; Piotr Verzilov, portaveu oficiós de la banda musical Pussy Riot... “Rarament s’han determinat les responsabilitats d’aquests crims i les seves circumstàncies”, afirma en un editorial Le Monde, que explica que, en cas de judici, només es condemnen els autors materials dels fets, mentre que els autors intel·lectuals “queden a l’ombra”. “No sabem del cert si [l’enverinament de Navalni] el va ordenar personalment Putin, però entenem que [aquest] ha creat les condicions perquè això pugui passar sense que les persones responsables siguin castigades ni en pateixin cap conseqüència”, corrobora al Financial Times Vladímir Aixurkov, pròxim a Navalni. Cal tenir en compte que el líder opositor rus és al punt de mira també dels oligarques perquè n’ha exposat la corrupció en vídeos a Youtube que s’han fet virals.

Per Putin, que acaba de veure avalada en referèndum una reforma constitucional a mida per perpetuar-se en el poder, l’activisme de Navalni –amb l’estratègia del “vot intel·ligent” per perjudicar el candidat governamental en cada contesa electoral– suposa una amenaça a les seves ambicions. “Aleksei és un problema per a les autoritats, però ara tenim Khabàrovsk [regió fronterera amb la Xina on hi ha manifestacions de suport al popular governador, detingut i traslladat a Moscou], tenim Bielorússia i tenim eleccions [locals al setembre] sense una bona posició per a Rússia Unida”, el partit del govern, explica a la BBC Serguei Boiko, un dels candidats que desafia el Kremlin en els comicis del mes vinent.

També la Unió Europea sembla captar el nerviosisme que causa a Moscou l’obertura de tants fronts simultanis i, tot i reclamar una investigació transparent i responsabilitats penals en el cas Navalni, dilata una resposta conjunta conscient, potser, de la divisió interna a l’hora de fixar la relació amb Rússia. El caràcter autoritari i repressiu del règim, l’annexió de Crimea, les amenaces als països bàltics... no impedeixen haver de comptar amb Putin en totes les crisis regionals i globals en marxa, des de Bielorússia fins al Pròxim Orient. Per la UE, l’ombra del tsar és indefugible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.