Sense que hagi causat sorpresa, dels metges alemanys va arribar aquesta setmana la confirmació que Aleksei Navalni, principal líder opositor rus, va ser enverinat durant la seva recent estada a Sibèria, un crim que, per molts, porta les empremtes dactilars del Kremlin. Navalni, considerat l’enemic número u del president Vladímir Putin, va quedar inconscient quan tornava en avió cap a Moscou. Després d’un aterratge d’emergència i un ingrés a Omsk, va ser traslladat i hospitalitzat a Berlín –a petició de la família–, on continua en estat de coma induït.

No és estrany que les sospites apuntin a la cúpula del poder rus. En la tradició política del país, hi ha una llarga llista de dissidents, activistes pels drets humans i altres personatges incòmodes apartats del camí de manera violenta. Només cal recordar la periodista Anna Politkóvskaia, assassinada a l’ascensor de casa seva després d’haver investigat les atrocitats russes a Txetxènia; l’opositor Boris Nemtsov, exgovernador i exministre abatut a trets a tocar de la plaça Roja; l’exespia Aleksandr Litvinenko, enverinat amb substàncies radioactives dissoltes en una tassa de te en un hotel de Londres; Serguei Skripal, també exmembre dels serveis d’intel·ligència russos i també enverinat a Anglaterra; Piotr Verzilov, portaveu oficiós de la banda musical Pussy Riot... “Rarament s’han determinat les responsabilitats d’aquests crims i les seves circumstàncies”, afirma en un editorial Le Monde, que explica que, en cas de judici, només es condemnen els autors materials dels fets, mentre que els autors intel·lectuals “queden a l’ombra”. “No sabem del cert si [l’enverinament de Navalni] el va ordenar personalment Putin, però entenem que [aquest] ha creat les condicions perquè això pugui passar sense que les persones responsables siguin castigades ni en pateixin cap conseqüència”, corrobora al Financial Times Vladímir Aixurkov, pròxim a Navalni. Cal tenir en compte que el líder opositor rus és al punt de mira també dels oligarques perquè n’ha exposat la corrupció en vídeos a Youtube que s’han fet virals.

Per Putin, que acaba de veure avalada en referèndum una reforma constitucional a mida per perpetuar-se en el poder, l’activisme de Navalni –amb l’estratègia del “vot intel·ligent” per perjudicar el candidat governamental en cada contesa electoral– suposa una amenaça a les seves ambicions. “Aleksei és un problema per a les autoritats, però ara tenim Khabàrovsk [regió fronterera amb la Xina on hi ha manifestacions de suport al popular governador, detingut i traslladat a Moscou], tenim Bielorússia i tenim eleccions [locals al setembre] sense una bona posició per a Rússia Unida”, el partit del govern, explica a la BBC Serguei Boiko, un dels candidats que desafia el Kremlin en els comicis del mes vinent.

També la Unió Europea sembla captar el nerviosisme que causa a Moscou l’obertura de tants fronts simultanis i, tot i reclamar una investigació transparent i responsabilitats penals en el cas Navalni, dilata una resposta conjunta conscient, potser, de la divisió interna a l’hora de fixar la relació amb Rússia. El caràcter autoritari i repressiu del règim, l’annexió de Crimea, les amenaces als països bàltics... no impedeixen haver de comptar amb Putin en totes les crisis regionals i globals en marxa, des de Bielorússia fins al Pròxim Orient. Per la UE, l’ombra del tsar és indefugible.