Rodolfo Martín Villa, exministre d’Interior espanyol i destacat alt càrrec en el franquisme i la Transició, va defensar la seva innocència en l’interrogatori que li va fer, per videoconferència, la jutgessa argentina María Servini, que instrueix la querella de víctimes dels crims del franquisme contra ell. Des d’un despatx del consolat de l’Argentina, a Madrid, Martín Villa va defensar els seu paper en la Transició espanyola i va negar els crims de lesa humanitat de què se l’acusa.

L’exministre està investigat per la seva presumpta responsabilitat en la mort de dotze persones entre el 1976 i el 1979 a mans de les forces de seguretat de l’Estat, anys en què va ser ministre de Governació i d’Interior. Li atribueixen delictes de genocidi i crims de lesa humanitat, entre d’altres, per les cinc morts en un desallotjament policial durant una vaga a Vitòria; l’assassinat d’un jove a Madrid per part dels Guerrillers de Cristo Rey després d’una marxa proamnistia i l’acció de la policia en una plaça de toros de Pamplona en uns Sanfermins, que va deixar un mort.

La jutge Servini té ara deu dies hàbils per acordar el seu processament, decretar l’arxiu provisional o demanar una pròrroga per reclamar noves perquisicions.

La declaració de Martín Villa ha estat precedida d’una forta polèmica. En primer lloc, perquè la causa es va obrir el 2010, després de les nombroses traves imposades per les autoritats espanyoles per col·laborar. La controvèrsia s’ha disparat els darrers dies després que s’hagi fet públic que dinou personalitats espanyoles van enviar cartes de suport a Martín Villa i al seu paper durant la Transició. Entre aquests, hi ha els quatre expresidents del govern espanyol vius (Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy) així com l’exministre Miguel Herrero de Miñón, exdiputat de la UCD i el PP, i Miquel Roca Junyent, exdiputat de CiU (tots dos pares de la Constitució Espanyola); els exsecretaris generals de la UGT Nicolás Redondo Terreros i Cándido Méndez, i els exdirigents de CCOO Antonio Gutiérrez i José María Fidalgo. A la llista també hi ha els exministres Eduardo Serra, Rafael Arias Salgado, Marcelino Oreja i l’actual cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.

Davant la polseguera que va provocar que el nom de Borrell aparegués a la llista, la seva oficina a la Unió Europea (UE) va negar ahir que Borrell hagués escrit cap carta de suport a l’exgovernador franquista en l’exercici del càrrec actual. El portaveu de Borrell, Peter Stano,va explicar a l’ACN que és fals que “l’alt representant Josep Borrell” hagués escrit o signat una missiva a cap jutge argentí en relació amb la investigació de Martín Villa. Stano va admetre, però, que el maig del 2019, mentre era ministre d’Exteriors, Borrell va enviar una carta relativa a la investigació sobre Martín Villa a l’ambaixador argentí a Espanya i a l’ambaixador espanyol a l’Argentina, fet que el portaveu inscriu en la normalitat d’un “context d’afers relacionats amb la protecció consular dels ciutadans”.

Un grup d’eurodiputats catalans, bascos i de partits d’esquerres espanyols havien demanat explicacions a les institucions europees per la polèmica carta del seu Alt Representant. Anteriorment, les organitzacions del víctimes del franquisme i de preservació de la memòria històrica havien critica la impunitat dels responsables de l’anterior règim, entre les quals la de Martín Villa

Fonts de la seva defensa sostenen, però, que en més de sis ocasions l’exministre ha sol·licitat declarar davant la jutgessa des que aquesta el va imputar, l’octubre de 2014, però no ha estat possible fins ara. Els seus advocats remarquen que, des que es va conèixer l’ordre de detenció de 2014, no ha volgut “protegir-se” amb la Llei d’Amnistia de 1977 ni emparar-se en la prescripció dels fets ocorreguts fa més de quaranta anys.

El Partit Popular (PP) es va afegir ahir a la polèmica per l’interrogatori de Martín Villa en demanar la compareixença al Congrés dels Diputats de la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, perquè expliqui el criteri de la Fiscalia de l’Estat “pel que fa a la cooperació jurídica internacional”.