La idea que Catalunya és un país de petites empreses, i que això pesa -negativament- és una constant de la literatura econòmica catalana. Com a mínim, des que Narcís Feliu de la Penya va detectar la falta de grans capitalistes i va proposar (a Fenix de Cataluña, un llibre programa del 1683) la creació d’una gran companyia, aixoplugada per la Generalitat i el Consell de Cent de Barcelona.

Sí, Catalunya és un país de petites empreses (com ho és, també, per cert, Nova York, tal com va descobrir, el 1955, Josep Pla a Weekend d’estiu a Nova York), però: 1) Sempre hi ha hagut, també, grans empreses. I, segueix. Per exemple, durant sis segles, les Drassanes de Barcelona. O, des del 1401, l’Hospital de la Santa Creu. 2) Les petites empreses, tal com explicava Joan Tutau el 1888 (vegeu L’Econòmic, 31-5-2014), són econòmicament més racionals, ja que s’adapten millor als canvis, perquè es basen en el treball qualificat. 3) Les petites empreses poden ser -són, sovint- més innovadores, més creatives, que les grans. 4) Les petites empreses són les que creen els districtes industrials, que són els que atrauen les multinacionals. Ford, o General Motors, arriben el 1923-27, quan fa més de vint anys que a Catalunya s’hi fabriquen automòbils.

Durant molt de temps es va pensar que havia estat una gran empresa catalana, la Maquinista Terrestre i Marítima (fundada el 1855) la que havia guanyat el Concurs internacional (convocat el 1902) per projectar un pont al davant del palau d’Hivern de Sant Petersburg, amb un pressupost de 3,5 milions de rubles. El guanyador -el 1904- del concurs havia estat l’enginyer industrial Magí Cornet i Masriera, que era el cap de la secció de ponts de la Maquinista. Però, la Maquinista s’havia negat a participar en el concurs, i Magí Cornet havia fet el projecte -i la memòria (en rus!) del projecte- pel seu compte, fora de l’empresa.

Al concurs hi van participar grans empreses metal·lúrgiques de tot el món: alemanyes, britàniques, franceses, belgues, però el va guanyar una microempresa catalana: Magí Cornet i la seva dona, Oliva Jaumeandreu.

El projecte de Cornet de pont de ferro sobre el riu Neva del palau d’Hivern dels tsars de l’Imperi Rus era de cinc ulls, 259 m de llarg i 20 m d’amplada (incloïa un carril per al tramvia). Per deixar pas als vaixells, el tram central (30 m) era mòbil i llevadís. Tot i així, a més del tramvia, pel pont del palau hi passaven canonades d’aigua i de gas i cables elèctrics. Era, tal com indicaven les bases del concurs, un pont metàl·lic. Però el paviment del pont estava fet de llambordes sobre formigó.

Cornet va guanyar els 5.000 rubles del premi. Va morir dos anys després, als 39 anys, deixant dona -l’Oliva- i tres fills. El pont es va inaugurar el 1916. A més de la seva funció, el pas dels vaixells amb el pont obert, unes hores a la nit, ha esdevingut un gran espectacle turístic. Una empresa minúscula, doncs, pot fer, tal com deia Joan Tutau, grans obres. L’empresa dels Guastavino, que en els mateixos anys va construir voltes catalanes en més de 1.000 edificis dels Estats Units, no era una gran empresa.

El secret, per tant, no és el volum és la qualitat del treball. Aquí sí que l’encerta Feliu de la Penya quan presenta els factors que fan que la població catalana sigui “entesa en tot gènere de ciències”, de manera que “es pot fabricar a Catalunya tot el que han inventat les altres nacions”. O, si pensem en el pont del Neva, o en les voltes Guastavino, coses millors.