Totes les crisis aguditzen l’enginy, i la pandèmia de la covid-19 no és pas una excepció. Si bé els crèdits revolving, comercialitzats generalment mitjançant targetes de crèdit, no són un invent actual de les entitats financeres, a qui no li han proposat, mitjançant missatges o trucades, sovint insistents, contractar aquest tipus de productes en els últims mesos? El principal element que caracteritza aquest tipus de crèdit és que el prestatari pot disposar fins al límit de crèdit sense haver d’abonar la totalitat de l’import disposat a fi de mes o en un termini determinat, sinó que es pot tornar el crèdit disposat de forma ajornada mitjançant el pagament de quotes periòdiques. Les quotes que el prestatari va abonant -i que amortitzen capital- tornen a formar part del seu límit de crèdit disponible (d’aquí el nom de revolving) i, per tant, es va renovant de forma automàtica. És un tipus de crèdit de fàcil accés i que comporta -en força ocasions- uns interessos abusius per als usuraris. La comercialització d’aquest tipus de productes, fins a la data, es fa sense que les entitats que els ofereixen facin una avaluació prèvia de solvència i sense proporcionar de forma clara als usuaris les condicions del producte (sobretot pel que fa als interessos). Resulta més que necessari que es reforcin les mesures de transparència i de control per prevenir futures situacions d’endeutament insostenible, tenint en compte que, en el context actual, les situacions de vulnerabilitat econòmica poden propiciar que es recorri a aquest tipus de finançament. El 24 de juliol es va aprovar l’Ordre ETD/699/2020, que entrarà en vigor el gener del 2021, en què ja es preveuen mesures per reforçar la transparència i l’avaluació de solvència d’aquests productes. Aquest ordre, juntament amb la sentència del Tribunal Suprem (TS) del 4 de març del 2020, que va determinar la nul·litat d’un contracte revolving per considerar abusius els interessos, posen novament les entitats financeres en el punt de mira, ja que el TS determina: “La concessió irresponsable de préstecs al consum a tipus d’interès molt superiors als normals [...] no pot ser objecte de protecció per l’ordenament jurídic.”