Opinió

Teletreball, ara sí?

Teletreballar un parell de dies a la setmana pot ser positiu i pot augmentar la motivació de molta gent, però fer-ho gairebé per obligació cada dia pot ser contraproduent: genera sensació de soledat i evita que entrem en comunicació creuada amb els companys. L’impacte que això té en la innovació i el treball productiu en equip pot ser enorme

Resulta curiós que, amb la pandèmia, gairebé tothom estigui d’acord a augmentar el teletreball a les empreses. Ara resulta que hem descobert que, fins i tot, podem estalviar-nos el lloguer d’una part important dels locals si tenim un percentatge significatiu de gent teletreballant. De veritat que hem hagut d’esperar que la covid-19 fes estralls per arribar a aquesta conclusió? Hem descobert que ens surt més a compte que la gent s’estigui a casa que no tenir-los tancats com ovelletes? Caram, quin gran descobriment! De vegades cal que passin coses poc habituals per ajudar-nos a veure el que, al meu modest entendre, sembla obvi.

Tradicionalment els empresaris han pensat que molta gent és mandrosa i que, si no és controlada, treballa menys o rendeix menys. Aquest és el motiu de la configuració de moltes zones de despatxos en forma de panòptic (amb els espais oberts i sense parets). Amb l’excusa de ser moderns podem controlar molt més fàcilment, amb un simple cop d’ull, si la gent penca o no. Crec que en molts àmbits segueix imperant allò que es va conèixer com la “teoria X”: els treballadors procuren fer poc, no tenen gaire iniciativa pròpia, són de malfiar, tendeixen a escapolir-se, etc. Queda clar que si un empresari o directiu té aquesta visió tractarà els seus col·laboradors en conseqüència.

Control remot.

Doncs ara resulta que, per estalviar-nos aquests espais oberts tan guais, estem disposats a enviar la gent a casa. Que no faltin, però, expressions del panòptic més modernitzades: procediments per fitxar a distància (suggerits per la sempre progressista administració), reunions amb plataformes tecnològiques en què podem controlar la presència de la gent... La tecnologia ajuda, però també pot oprimir.

Canvien les formes, però moltes empreses segueixen en el mateix: donar molt poca autonomia de treball a persones i equips i confiar-ho quasi tot al control i a la supervisió, encara que siguin remots. No m’estranya que tanta i tanta gent de 40 o 50 anys ja pensi a jubilar-se. Les empreses, sovint, fan tot el possible per fer insuportable el dia a dia. És el que han denunciat, amb raó, experts com Gary Hamel i Frederic Laloux. Hi ha un malestar creixent a les organitzacions i no fem gairebé res per resoldre’l.

Com recullen alguns estudis de prestigi, teletreballar un parell de dies a la setmana pot ser positiu i pot augmentar la motivació de molta gent, però fer-ho gairebé per obligació cada dia pot ser contraproduent: genera sensació de soledat i evita que entrem en comunicació creuada amb els companys. L’impacte que això té en la innovació i el treball productiu en equip pot ser enorme. Estem aconseguint, doncs, amb determinades formes abusives de teletreball, confinar les persones a casa seva, controlar la seva productivitat i poca cosa més? Mal negoci...

Ingerència.

I els espais de treball de les empreses haurien de ser gestionats per la mateixa gent, no pels directius. Us agradaria que el vostre cap us digués com heu de tenir la vostra habitació o de quina manera us heu d’organitzar el rebost? Oi que no? Aleshores per què es opina sobre el vostre espai personal a la feina? Les empreses més innovadores permeten, encantades, que hi hagi una autoorganització dels espais per part de la gent, en forma de “veïnatges”. Tothom seu on vol i amb qui vol i s’eviten les normes ridícules tipus “les parets han d’estar pintades de blanc”... Però moltes empreses desconfien encara de donar poder a la gent. Pensen que hi ha una classe directiva que dissenya i organitza i una altra que acata, executa i treballa de forma més o menys submisa. Que hi hagi cada cop més empreses que capgirin aquesta situació és bo, però no sembla que acabi de convèncer les més reticents.

Inspiració domèstica.

Unes quantes idees més: cal treballar molt més de peu i no asseguts. Calen espais d’experimentació i exploració. Sortir molt de l’empresa i interactuar amb gent, clients, proveïdors... I teletreballar, és clar. Jo acostumo a estar molt inspirat a casa, al matí, amb un bon cafè i amb roba còmoda. Cal una mica de tot. Cal moviment i llibertat.

Arribarà un moment en què ens adonarem que les empreses són fluxos d’energia comunicativa i creativa i que els edificis i els espais tot sovint es converteixen en barreres. Benvingut el teletreball, però de veritat. Llocs de treballs mòbils, aules mòbils i canviants, zones de treball fluctuants i divertides, espais de creativitat oberts a tothom... “Break down the wall”, deien els de Pink Floyd.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.