El titular d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions del govern espanyol, José Luís Escrivá, ha plantejat aquest dimecres la “necessitat” d’incentivar l’ajornament de la jubilació.

En la seva intervenció a la comissió parlamentària del Pacte de Toledo, el ministre ha considerat que cal una avaluació “exhaustiva” de la realitat del mercat laboral per als treballadors pròxims a l’edat de jubilació, així com una “reordenació” dels incentius que ja existeixen i una correcció dels “elements de distorsió de la jubilació anticipada”.

Escrivà ha defensat que cal apropar l’edat efectiva de jubilació a la legal. Per aconseguir-ho, ha apostat per “potenciar la jubilació demorada” i desincentivar el seu avançament, per a la qual cosa reformularà els descomptes aplicats que en el cas dels perceptors que han cotitzat per la bas màxima tan sols comporta una rebaixa del 2%. Creu que així es podria revertir la tendència actual de creixement de les jubilacions anticipades voluntàries.

El ministre ha apuntat que, segons l’Airef, per cada any que s’aconsegueixi augmentar l’edat efectiva de jubilació l’estalvi s’estima en fins a 1,2 punts del PIB.

Aquesta acció s’emmarca en el pla del govern de reforma de les pensions, per a la qual és “imprescindible” un consens “urgent” entre les forces polítiques.


El responsable de Seguretat Social també ha advocat per crear des de l’Administració plans col·lectius de pensions de caràcter obert, així com dissenyar un nou incentiu fiscal que impulsi aquests plans –fruit de la negociació col·lectiva– en front als individuals. El ministre s’ha compromès a impulsar aquest model traslladant a aquests plans col·lectius la fiscalitat dels individuals, “sense qüestionar la centralitat del sistema pública de pensions”.

Segons ell, d’aquesta forma es podria estendre la població coberta i reduir els costos de gestió d’aquests instruments, beneficiant a més a les rentes mitjanes i baixes, incorporant els joves.

Per Escrivá, l’actual sistema no compleix amb el seu principal objectiu, que és incentivar l’estalvi, és molt regressiu, és un producte financer molt car i en el que gran part del benefici fiscal acaba en el sector financer i és molt escassa la participació dels joves.