La valoració social de l’emprenedoria ha fet un tomb en la darrera dècada fins al punt que un dels arguments que esgrimeixen les persones que s’inclinen per muntar un negoci és el prestigi social que comporta. Cada cop hi ha més persones que veuen l’emprenedoria com una bona sortida professional que porta associada una millora d’estatus social i econòmic. Per al conjunt de la societat, és sinònim de progrés i d’innovació. Almenys aquesta és la percepció detectada pel darrer Global Entrepeneurship Monitor (GEM) a l’Estat espanyol. Però realment és així?

És innegable que hi ha una part de l’emprenedoria que està impulsant els canvis que transformen el nostre món. El fenomen de les start-ups, empreses tecnològiques de gran potencial de creixement, està sent un motor de progrés econòmic de gran cilindrada que està impactant en tots els sectors. Les grans empreses s’hi han rendit i busquen la seva companyia i també les institucions, en allò que rep el nom d’“innovació oberta”. Tothom mira cap a aquestes organitzacions àgils i amb gran capacitat d’adaptació. Vegem-ne alguns exemples recents.

L’anunci del tancament de la planta de Nissan a la Zona Franca ha esperonat el món econòmic davant la pèrdua de lideratge de Catalunya en el sector del motor. I la situació es pot agreujar a mesura que la mobilitat deixi d’estar monopolitzada pels grans fabricants d’automòbils i entrin nous actors. Davant d’aquest escenari, la Cambra de Comerç de Barcelona ha assumit el repte i ha encapçalat un projecte per tal de convertir Catalunya en un hub industrial de mobilitat adaptat a les necessitats del segle XXI. Les primeres iniciatives en aquest terreny han estat la presentació d’un pla d’acció i la convocatòria d’una mena de concurs d’idees adreçat a empresaris i emprenedors: “Cal apostar per una indústria en l’àmbit de la mobilitat que, amb la capacitat actualment instal·lada al país, permeti recuperar el pols que sempre hem tingut, tant en la innovació, com en l’exportació i en la internacionalització”, ha dit el president, Joan Canadell. Recentment s’ha fet balanç de la crida: s’han rebut 26 projectes que ara s’han d’avaluar i veure quins mereixen el suport intel·lectual i financer de les institucions implicades en la iniciativa. L’objectiu és “convertir aquestes idees seleccionades en històries d’èxit, d’impuls industrial que permetin crear models de creixement”. En definitiva, emprenedoria com a palanca de transformació.

Un altre exemple recent també va en aquesta línia, però té un abast geogràfic més ampli, la Mediterrània, i afecta un altre sector en constant reconversió, el tèxtil. Es tracta d’una iniciativa de la Unió Europea, dins del programa de col·laboració entre països de la Mediterrània, de la qual l’Agència Catalana de Residus ha aconseguit ser un dels socis que ho lideren. Stand Up! Acció tèxtil sostenible per a la creació de xarxa i el desenvolupament de negocis d’economia circular al Mediterrani, vol donar suport a emprenedors que ajudin a combatre els efectes mediambientals negatius que comporta l’activitat de la indústria tèxtil en alguns territoris. Cal pensar que en els últims trenta anys certs països de la regió s’han transformat en potències en la producció i exportació de peces de roba. Aquesta indústria és una de les més contaminants del planeta i alimenta un comerç internacional que també emet molts gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera. El consum de tèxtil s’ha duplicat en els darrers quinze anys i la previsió és que continuï augmentant els pròxims anys. Davant la necessitat d’avançar cap a un consum i una producció sostenibles, els impulsors de la iniciativa han pensat que cal comptar amb les noves empreses innovadores i start-ups. Per finançar aquest programa es disposa d’un pressupost de 3,7 milions d’euros, amb una contribució del 90% de la Unió Europea. Novament, l’emprenedoria com a motor de canvi.

Hi ha una emprenedoria que està orientada a la innovació i que és la porta d’entrada de les noves tecnologies a l’economia, però no és ni de bon tros la majoritària. El gruix dels nous projectes empresarials no neix amb l’ànim de canviar les coses, sinó, al contrari, de perpetuar-les. Això és que ha posat de relleu el GEM quan ha estudiat la inclinació reformadora de les noves empreses. En un primer estadi, ha analitzat el nivell tecnològic dels sectors als quals pertanyen els negocis. Un 90% de les empreses de nova creació (això significa de menys de quaranta-dos mesos) pertanyen a àmbits d’activitat de baix nivell tecnològic. I només el 4% són de sectors d’alt contingut tecnològic. En aquest sentit, no s’observa diferència en la distribució de les empreses consolidades.

Complementàriament a l’ús de la tecnologia, el GEM ha analitzat la capacitat d’innovar en els nous productes o serveis i en els nous processos. Durant el 2019, un 66% dels nous negocis i un 70% dels negocis consolidats asseguren que no van efectuar cap innovació en productes/serveis. Quan s’estudien en detall els negocis que sí, s’observa que la majoria orienta la seva innovació al mercat local i estatal, i en menor mesura, als clients internacionals. “Aquesta tendència confirma que els negocis en fase inicial no han nascut per la identificació d’una oportunitat vinculada a un component innovador en els productes o serveis que han ofert”, subratlla l’estudi. Les empreses consolidades tampoc no tenen com a prioritat la innovació com a part del seu model de negoci o per sobreviure en un mercat altament competitiu.

L’emprenedoria tampoc no ofereix cap fet diferencial respecte dels negocis consolidats en les innovacions per procés. Només un 16% de les societats que comencen, al davant del 14% de les consolidades, manifesten haver desenvolupat innovacions en processos. Poques amb ambició internacional.

Emprenedors innovadors?