L’Arboç i Castellet acusen el Govern d’”abandonar” el territori i li reclamen un pla de xoc per impulsar la indústria
Saint-Gobain Glass i Bosch preveuen marxar del Penedès després de 50 anys “arrelats” en nombroses famílies
Els alcaldes de l’Arboç (Baix Penedès) i Castellet i la Gornal (Alt Penedès) viuen com “una gerra d’aigua freda” els recents anuncis de tancament de les fàbriques Saint Gobain Glass i Bosch, situades als seus pobles a menys de 8 km l’una de l’altra. La fi d’aquestes plantes suposa l’acomiadament de més de 400 veïns de la zona, tota una “ferida” que els alcaldes desitgen que no empitjori enmig de la crisi derivada de la covid-19. Joan Sans i Miguel Delgado lamenten la situació i acusen el Govern de tenir “abandonat” el Gran Penedès, mentre l’insten a crear un pla de xoc que impulsi la indústria. Remarquen que Saint-Gobain Glass i Bosch se’n van després de gairebé 50 anys als seus pobles, on han creat un fort “arrelament” en moltes famílies.
En declaracions a l’ACN, l’alcalde de l’Arboç, Joan Sans, explica que el municipi viu “amb tristor” la intenció de Saint-Gobain de tancar la divisió Glass i acomiadar 122 treballadors. “És molt dur”, insisteix, tot recordant que la firma porta més de 47 anys al poble. Una trajectòria que ha comportat un vincle molt estret, ja que a la planta hi ha diversos casos de treballadors de dues i tres generacions d’una mateixa família.
“Saint-Gobain és el pilar principal de l’economia de l’Arboç i quasi de tota la comarca”, diu Sans, que apunta que el tancament de la fàbrica Glass repercutirà directament a les arques municipals, que deixaran d’ingressar 250.000 euros anuals en concepte d’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE).
Sans, que també és president del Consell Comarcal, confia que el Ministeri d’Indústria i els Departaments de Treball i Empresa de la Generalitat aconseguiran convèncer la direcció de Saint-Gobain per a què mantingui el forn de l’Arboç. Mentre la companyia justifica el tancament perquè assegura que s’ha esgotat la vida útil d’aquesta màquina, Sans sosté que un impuls econòmic per part de les administracions permetria renovar-la i allargar l’activitat de l’empresa “com a mínim 25 anys”.
A l’espera de com avancin les negociacions, Sans veu en l’anunci de Saint-Gobain un exemple de “l’abandonament” que ha patit el Gran Penedès, en especial la comarca del Baix Penedès, diu. “No se’ns ha tingut en compte en les inversions industrials que ha fet la Generalitat els últims anys”, retreu a l’executiu català, a qui li exigeix un pla de xoc per impulsar el sector i evitar noves fugides. “Som la comarca amb més atur de Catalunya i els anuncis de Saint-Gobain i Bosch obren encara més una ferida que ara és molt difícil de tancar”, remarca, tot recordant que a les dues fàbriques hi treballen veïns de diversos municipis d’un radi de pocs quilòmetres.
A poca distància de l’Arboç, l’alcalde de Castellet i la Gornal subscriu les mateixes queixes. “Sembla que el Gran Penedès no és la prioritat”, diu Miguel Delgado, que creu que el tancament de les dues fàbriques és tot just l’inici d’una situació que anirà a més. Delgado recorda que Saint-Gobain Glass fabrica el vidre base per a l’automoció i Bosch distribueix motors per a neteja parabrises, i avisa: “el sector auxiliar de l’automòbil ha estat un actiu important a la comarca i, si això és l’avantsala del que vindrà, el Govern haurà de prendre mesures”.
En aquest sentit, assegura que totes les administracions locals i comarcals ja s’estan organitzant per pressionar la Generalitat per tal que inverteixi a la zona “i plantegi alternatives”. De fet, Delgado sosté que Bosch té suficient múscul empresarial arreu de l’estat espanyol per traslladar a la planta de Castellet alguna altra divisió i evitar així el tancament de la fàbrica situada al nucli de Sant Marçal, on es preveuen 300 acomiadaments.
“La notícia ha estat una gerra d’aigua freda, perquè Robert Bosch porta quasi 50 anys al municipi i sempre ha estat una fàbrica amb un gran prestigi”, lamenta Delgado. Explica que fa dos anys la direcció els va traslladar que passava per una “situació complicada” però sense plantejar un tancament a curt termini. “A més, l’empresa té uns índex de seguretat i de protecció social cap als treballadors que res ens feia pensar que acabés marxant”, afegeix l’alcalde.
Dues fàbriques “arrelades” en nombroses famílies
Sans i Delgado coincideixen a assenyalar Saint-Gobain i Bosch com a dues fàbriques “pilars” de l’economia d’aquesta zona fronterera entre el Baix i l’Alt Penedès. Juntes sumen prop de 650 llocs de treball directes, dels quals ara en perillen més de 400 –Saint-Gobain preveu mantenir la divisió Sekurit a l’Arboç-. A part de compartir protagonisme industrial, també s’assimilen en “l’arrelament” que han creat en nombroses famílies de l’entorn, ja que són molts els casos de diverses generacions que han passat per una de les dues fàbriques.
Com el cas de Josep Anton Llenas, membre del comitè d’empresa de Bosch, que assegura que porta 25 anys a la planta de Castellet després que el seu pare també en fos empleat. “I ara també hi treballa la meva germana. Tots tenim molts familiars treballant aquí i és una llàstima veure que tot es resolt amb un tancament”, lamenta, i assegura que és una situació “injusta que no defineix la trajectòria de tots aquests anys”.
A banda de l’impacte transversal a nombroses famílies, el comitè d’empresa de Bosch subratlla que la mitjana d’edat dels treballadors dificultarà la recerca de feina un cop tanqui la fàbrica. “La retallada de personal dels últims anys, passant de 1.200 treballadors el 2003 a ser-ne 300 ara, fa que no tinguem una piràmide d’edat, sinó un trapezi: hi ha poca gent en edat jubilable i la majoria de la plantilla té entre 45 i 55 anys”, explica el president del comitè, Carlos Teruel, que afirma que la situació és “dramàtica”.
Un escenari complex que també auguren els treballadors de Saint-Gobain. Entre els afectats consultats per l’ACN, es repeteix el temor a no poder trobar feina. “No sé si tindré dret a una pensió, així que potser m’he de convertir en un dels ocupes que ara hi ha arreu de la comarca”, diu José Manuel, vicepresident del comitè d’empresa de Glass, que és a punt de fer 50 anys i en porta 11 a la companyia.
Un company seu relata que porta 5 anys treballant a la fàbrica i recorda que se sentia satisfet per l’ascens que havia aconseguit durant aquest temps, fet que li feia preveure “que tindria feina tota la vida”. Un cop anunciat el tancament de la planta, veu “difícil” trobar lloc en una altra empresa: “No estan les coses com per anar a picar portes”. Aquest treballador –que demana preservar la identitat- augura que haurà d’acabar retallant la informació del seu currículum per excloure algunes titulacions “i poder trobar una feina bàsica, encara que sigui amb un sou baix”.
Prop seu, Domingo Curado vaticina que serà “quasi impossible” trobar un nou lloc de treball. En el seu cas, fa 11 anys que és carretiller a Bergé, empresa subcontractada a la planta de l’Arboç, i recorda que l’impacte indirecte del tancament de la divisió Glass pot arribar a afectar 200 treballadors si es compten casos com el seu. “Jo ja tinc els fills criats, però ara venen els néts, i econòmicament serà molt complicat seguir endavant”, lamenta.
