Era la vicepresidenta del govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals durant la consulta del 9-N, fet que li va acabar suposant una multa de 30.000 euros i una inhabilitació que va caducar el 10 de juliol passat. Va ser parlamentària del 2006 al 2015 i regidora a Barcelona del 1996 al 2007.

“No et limitis a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa.” Aquestes paraules del poeta Vicent Andrés i Estellés em venen a la ment junt amb la veu del meu pare: “Si vols canviar el món, arremanga’t i baixa a l’arena.”

Estic convençuda que en la memòria col·lectiva d’una majoria de catalans ressonen paraules similars. Aquesta consciència compartida resumeix una dècada en què el poble de Catalunya no ha parat de reivindicar-se de manera pacífica i contundent, i on l’única resposta que ha trobat d’un Estat petri és la repressió i la supressió de drets i llibertats.

Una Diada Nacional més, vivim un moment polític complex, amb un Parlament on la política ha donat pas al diàleg crispat i erm, i on partits extremistes són incapaços de gestionar la diversitat de la societat en què vivim. Espais on sembla que malauradament no hi ha lloc per als matisos i en què la discrepància esdevé traïció, com hem vist recentment, on tot el debat polític es redueix a un: “Amb mi o en contra meu”.

Hem de trobar la manera de superar les dinàmiques enquistades que ens aturen. Sense perdre l’horitzó, hem de promoure de manera efectiva i proactiva actuacions que tinguin com a conseqüència un benefici social sostenible. No podem defallir en la defensa de la democràcia i l’ètica pública, elements bàsics per afrontar aquest futur. Un futur en què la política local esdevé clau.

Els municipis són la base del nostre país; els que poden copsar millor els esdeveniments, les necessitats i el potencial del nostre territori. La seva participació activa resulta fonamental en la construcció de polítiques efectives. La resiliència i la perseverança ens han dut fins aquí i ens hi mantindran amb els nostres anhels de llibertat i en defensa del dret a decidir el nostre futur com a poble. Les diferents diades han estat, sens dubte, la culminació de l’expressió col·lectiva dels catalans. Diades que han estat possible gràcies a la unió més enllà dels partits polítics, les diferències i les estratègies de la política que es van produint i que la ciutadania no entén. Cal sumar matisos, no aïllar-los, per superar els entrebancs que, segur, trobarem.

No es poden descriure amb paraules els sentiments i les emocions viscudes en cadascuna de les diades de Catalunya de l’última dècada; només aquells que hi hem participat activament podem saber-ho.

En aquests moments excepcionals, confusos, amb tantes angoixes i pèrdues personals, toca reivindicar una Diada Nacional també especial, reivindicativa, sí; però també agermanadora i que cridi a la unitat, l’esperança i el ressorgiment col·lectiu.