Receptes per frenar el virus
L’Estat espanyol, França i Itàlia van aturar l’economia per fer front a la covid-19, mentre que altres socis europeus van imposar normatives sanitàries més laxes i ajuts directes a empreses i famílies. Mig any després, els resultats són força desiguals
Les mesures econòmiques que han pres els governs per fer front a la pandèmia han estat molt diverses, tant entre els mateixos socis de la Unió Europea com fronteres i continents més enllà. Quan falten dos dies perquè es complexi mig any del tancament de les escoles i disset de l’aturada de tots els sectors considerats no essencials –que es va allargar fins després de Setmana Santa–, el fre a l’economia que va suposar segueix pressionant la majoria de sectors.
L’executiu de Madrid va aprovar i continua aprovant o allargant temporalment una sèrie de mesures dirigides a ajudar treballadors, empresaris i autònoms dels sectors més sacsejats, tot i que les condicions draconianes per arribar a obtenir els ajuts van deixar fora de joc gran part dels afectats. Finalment, ni ajuts a fons perdut, ni condonació de lloguers ni impostos, tan sols ajornaments a pocs mesos vista. Mentrestant, molts afectats pels ERTO encara continuen esperant les mensualitats.
D’altra banda, a mitjans de juliol es respirava una eufòria continguda en el govern de l’Estat pels 140.000 milions que rebrà del fons de recuperació europeu, tot i que les despeses i inversions s’hauran de justificar. Del total, 72.700 milions s’entregaran en ajuts directes i la resta en crèdits. El nou Pla Marshall, tal com el va definir el president espanyol, Pedro Sánchez, que ha de donar resposta a la covid-19, també ha d’ajudar a transformar l’Estat, segons va concretar ell mateix.
Els diners estan condicionats a la presentació de projectes que prioritzin les inversions en economia digital, transició ecològica, formació de treballadors i tots aquells que generin ocupació, davant el temor que la taxa d’atur s’enfili per sobre del 25% aquesta tardor. Esperant el mannà europeu, s’han aprovat plans d’impuls al sector del turisme i de l’automòbil, i ja es pensa en el de la construcció. Tot i això, la campanya d’estiu ha estat nefasta i la davallada econòmica continua.
Les receptes per reactivar l’economia a l’Estat no estan donant resultat. El PIB del segon trimestre d’enguany va caure un 18,5% respecte al del primer i la taxa d’atur es va situar al juliol en el 15,8%. Entre els socis europeus, l’efectivitat de les mesures econòmiques per contenir la pandèmia han donat resultats molts desiguals.
Francisco M. López, fundador de la consultoria Profit & Margin Management, amb seu a Breda (Països Baixos) des del 2017 i abans ubicada a Barcelona, assegura: “Tant l’Estat espanyol com França i Itàlia han jugat la carta equivocada en la contenció de la pandèmia, i es volien beneficiar d’un macrorescat europeu gratuït i sense condicions. Finalment no ho han aconseguit.”
França. Protecció de les empreses amenaçades
Abans que acabés el març, el govern ja havia anunciat un gruix de mesures per combatre el fre a l’economia que es preveia que provocaria la pandèmia. Es van destinar 300.000 milions d’euros per garantir els nous crèdits, mentre que els bancs van acceptar ajornar durant sis mesos i sense despeses addicionals el venciment de les quotes. Es van estendre els ERTO a tot tipus de contractes laborals i només en van quedar exclosos els autònoms, destinataris d’altres ajudes, i els becaris. Les empreses van poder demanar l’ajornament del pagament d’impostos directes i sol·licitar la seva supressió en cas de justificar dificultats econòmiques greus.
Dirigit a les pimes, es va atorgar la possibilitat d’ajornar el pagament dels rebuts del gas i la llum, sempre de manera justificada, i també dels lloguers, tot i que amb la condició que l’arrendador el pogués assumir. Per a les empreses amb menys d’1 milió d’euros de facturació anual que van deixar d’ingressar o si les entrades es van reduir un mínim d’un 70%, es va crear un fons de solidaritat, al qual també podien accedir els autònoms si les pèrdues corresponien al seu negoci principal. A través d’aquest fons, empreses i autònoms van rebre un pagament únic de 1.500 euros.
El govern també va permetre ajornar el pagament de la hipoteca de l’habitatge principal i va decidir suspendre les reformes que tenia en tràmit sobre les pensions i el subsidi de l’atur. Per a les famílies, va concedir la baixa temporal durant un màxim de catorze dies als treballadors que es van haver de quedar a casa per tenir cura dels fills.
Països Baixos. Ajuts per als autònoms fins al 2021
El govern va aplicar mesures anticovid similars a les dels països de l’entorn, com ara l’ajornament dels impostos o no fer efectives les sancions per l’endarreriment del seu pagament, i reduccions en els interessos de demora. Els bancs es van oferir a ajornar el pagament dels rebuts hipotecaris a empreses i famílies fins a sis mesos, a més de facilitar la concessió de crèdits amb carències de fins a tres mesos. La mesura estrella va ser la compensació temporal dels costos laborals de les empreses que preveien pèrdues de com a mínim un 20% de la facturació. L’Institut Neerlandés per a la Gestió de les Assegurances va assumir el cost de fins al 90% del salari dels treballadors d’aquestes empreses.
Els autònoms, segons explica Francisco M. López, “estan rebent des del primer dia de pandèmia un ajut de 1.500 euros mensuals, ingressats en compte als quinze dies d’haver-lo sol·licitat, una mesura que s’ha prorrogat fins al juny del 2021 si l’economia no s’estabilitza”. Aquests ajuts són a fons perdut i no tributen en la renda. A més, en el país no hi quota d’autònoms. Per tant, només es declaren els beneficis, en cas de que es tinguin.
L’Estat ha assumit també el pagament de l’assegurança mèdica obligatòria (als Països Baixos el servei de salut és privat), que de mitjana se situa en uns 38.000 euros a l’any, de totes les persones que no la puguin assumir totalment o parcialment. També s’ha accelerat la devolució de l’IVA negatiu, que als Països Baixos no es compensa.
“El fet que el conjunt de la societat se senti responsable que aquesta funcioni correctament, ha facilitat l’aplicació de mesures econòmiques i sanitàries que han conduit a no aturar l’economia. Tanmateix, el govern explica prèviament a la ciutadania cadascuna de les decisions, després de pactar-les amb els altres grups polítics i escoltar els experts. Aquesta manera de procedir, facilita assumir les decisions i fer-les teves”.
Itàlia. Paralització del pagament d’impostos
El paquet de mesures aprovat a principis de l’abril passat, de 400.000 milions d’euros (el 19,6% del PIB), no ha estat prou revulsiu per a l’economia. La meitat es va destinar al mercat intern i l’altra meitat, a les exportacions. Aquest decret s’afegia a altres d’anteriors i va suposar un global de 750.000 milions d’euros en recursos garantits per l’Estat.
Es van blindar les grans empreses cotitzades i considerades estratègiques per protegir-les de l’especulació i l’entrada d’inversors estrangers. Dirigit especialment a les pimes, es va paralitzar el pagament d’impostos i es va donar la possibilitat d’ajornar els crèdits, alhora que l’Estat va garantir el 90% dels que se sol·licitessin fins a 5 milions d’euros. També es van atorgar crèdits fiscals a empreses amb caigudes del 25% dels ingressos i pel 50% de les despeses en serveis de neteja diària, mascaretes i altres mesures sanitàries.
La garantia estatal va ser total en el cas dels treballadors autònoms, que podien sol·licitar fins a 25.000 euros de manera immediata, sense restriccions ni avaluacions creditícies, alhora que se’ls va atorgar una ajuda de 600 euros mensuals al març i a l’abril. Es va decretar una moratòria de fins a divuit mesos per a les hipoteques de tots aquells que es van quedar sense feina o que van patir un ERTO.
Itàlia ha estat el soci europeu més beneficiat pel pla de recuperació europeu, al davant de l’Estat espanyol. Se li han atorgat 209.0000 milions d’euros, dels quals gairebé 82.000 milions seran en forma de transaccions i 127.000 com a crèdits.