La Universitat de Girona (UdG) aposta aquest curs 2020/21 per un model híbrid que li ha de permetre aprofundir i explorar totes les oportunitats tecnològiques de l’educació a distància, sense renunciar a la seva vocació fundacional de la presencialitat.

“Aquesta és –destaca el rector, Quim Salvi– una oportunitat única per repensar i adequar la formació híbrida. El que es pugui fer virtual s’ha de poder fer però apostant sempre per tot el que sigui presencial, que comporta un plus i un enriquiment.” L’objectiu no ha variat des del confinament: garantir la docència en el cas de confinament de grups o zones territorials.

Aquesta aposta, un model que ha d’obrir oportunitats de futur, comporta a la pràctica coordinar uns 18.000 alumnes, entre estudiants de graus, doctorands o màsters. Un treball que es planteja des del compromís social, perquè cap alumne quedi exclòs –sigui per qüestions econòmiques o tècniques–, garantint la igualtat d’oportunitats, la seguretat i la salut de les persones.

Pel que fa a la seguretat –la UdG ha fixat per a tot el curs l’excepcionalitat–, el grup classe és petit i estanc, i serà el professorat el que es mourà entre aules, cosa que permetrà controlar la traçabilitat. La UdG no recomana la mobilitat internacional, si bé ho deixa a criteri de l’alumnat.