Tot i que el sistema energètic global es reestructura de forma global, i es converteix amb un sistema divers en què hi tenen una forta participació les energies renovables, el cert és que en tots els escenaris de futur possibles la demanda energètica global continua creixent, segons l’Energy Outlook 2020 de BP, que entrelluca tres perspectives diferents en la transició energètica que s’ha de dur a terme d’aquí al 2050.

Un escenari Ràpid assumeix la introducció de mesures polítiques, amb un preu significatiu en els preus del carboni, per assolir una caiguda de les emissions que deriven de l’ús de l’energia en un 70%, en comparació amb els nivells del 2018. Aquest escenari està en línia amb prediccions que limiten l’augment de la temperatura global molt per sota dels 2 ºC per al 2100, respecte dels nivells preindustrials. A Ràpid, la demanda d’energia primària s’atura a la segona meitat del període, a mesura que s’acceleren les millores en l’eficiència energètica.

L’escenari Emissions Netes Zero implica que a les mesures polítiques de Ràpid cal sumar canvis significatius en el comportament i preferències de la societat i els consumidors, amb l’aplicació de l’economia circular i un canvi a fonts d’energia baixes en carboni. Així, en aquesta perspectiva, la minva de les emissions de carboni és del 95% per al 2050. Aquest escenari es vincula a la previsió d’un augment de la temperatura del planeta d’1,5 ºC. En aquesta perspectiva, la demanda d’energia només s’estanca a la segona meitat del període, quan deixen petja les mesures d’estalvi energètic.

L’escenari Sense Canvis assumeix que les polítiques governamentals, les tecnologies i les preferències socials segueixen evolucionant de manera i velocitat similars al passat recent. A Sense Canvis, les emissions de carboni derivades de l’ús de l’energia assoleixen el punt més alt a mitjan de la dècada del 2020, però no minven de manera significativa, sinó que suposa una reducció de les emissions el 2050 inferior al 10% respecte dels nivells del 2018. En aquest escenari, la demanda segueix creixent al llarg de tot el període, tot assolint al voltant d’un 25% més per al 2050.

Tant en l’escenari Ràpid com Emissions Netes Zero contemplen un augment significatiu dels preus del carboni, tot assolint el 2050 els 250 dòlar per tona de CO2 als països desenvolupats i 175 a les economies emergents, tot sent molt més baixos a l’escenari Sense Canvis, amb un preu del carboni que només assoleix una mitjana de 65 i 35 dòlars per tona de CO2 de cara al 2050, a economies desenvolupades i emergents, respectivament.

Com diu el CEO de BP, Bernard Looney, “tot i que la pandèmia ha reduït dràsticament les emissions globals de carboni, el món segueix per un sender insostenible. Tanmateix, l’anàlisi de l’Outlook mostra que, amb mesures polítiques decisives i més alternatives baixes en carboni, tant d’empreses, com de consumidors, la transició energètica encara és possible.”