Per si a Tornarem a vèncer (i com ho farem), d’Ara Llibres, no queda ja prou clar, els dirigents d’ERC ho van repetir ahir: “El projecte independentista no té un suport heterogeni al país, i hem d’anar a treballar les grans ciutats. Volem ser l’alternativa claríssima al PSC”, raonava la secretària general, Marta Rovira, i coautora del llibret amb el president a la presó, Oriol Junqueras, en la presentació que es va fer a la Llibreria Ona de Barcelona. La líder exiliada entoma el repte, ja que reivindica que no són “sucursalistes” de cap partit espanyol, i són una força progressista que pot i vol impulsar polítiques d’esquerres en “feus” històrics del socialisme com ara l’Hospitalet, on creu que ja són alternativa i “per higiene democràtica hi cal un canvi”.

Rovira refusava l’acusació que ERC s’ha “rendit”; ans al contrari: pretén més que mai “sortir a treballar per ser una majoria imbatible” i “estar molt ben preparats”, les dues condicions que creu que calen per guanyar en el pròxim intent. Els líders d’ERC volen contrarestar tots els factors que, a partir del 3-O, valoren que “van anar clarament a la contra” de la culminació del procés, i posen tot un seguit de deures al moviment. D’entrada, créixer fins a sobrepassar el 50% dels vots, assolint la màxima participació a cada cita a partir d’ara, per crear “la sensació en l’agenda política que estem decidint permanentment”. A més, per evitar ser vistos com una “amenaça” per la societat, creuen que cal “rebaixar l’hostilitat i sortir de l’escenari de blocs”, per mostrar que l’independentisme “és un projecte integrador”. Rovira es mostra partidària d’explorar el diàleg per assolir un referèndum pactat, “un dels grans consensos” de la societat catalana, però alhora, si no dona els fruits esperats, preparar un altre “embat democràtic”, que pot arribar en forma de desobediència civil. Per reforçar-se, en el mentrestant ERC proposa treballar molts fronts, com ara explicar-se més a l’exterior, assumir una agenda de govern arreu on es pugui per “governar bé” per tothom, crear complicitats en les “lluites compartides” i recuperar el consens estratègic de l’independentisme. “No em sembla que això sigui rendir-se”, cloïa Rovira