L’Estat ja té el decret llei que regularà el teletreball
L’empresa ha de sufragar les despeses del material
Els empleats mantindran tots els drets i deures del treball presencial
La negociació col·lectiva determinarà horaris i compensacions
Un intens estira-i-arronsa entre el govern espanyol i els agents socials va culminar finalment en el decret llei que regula el teletreball, que va ser aprovat ahir pel Consell de Ministres. Aquesta norma urgia molt, especialment pel context generat per la pandèmia de Covid-19, que exigia una regulació per a una modalitat laboral cada cop més estesa.
El document preveu que el treballador es pugui acollir a la fórmula del teletreball de manera voluntària i reversible a través d’un acord amb l’empresa, que haurà de sufragar les despeses relacionades amb els equips, les eines i els mitjans per dur a terme la seva activitat, així com el seu manteniment. A més, els empleats hauran de tenir els mateixos drets i obligacions que la resta de la plantilla que treballi presencialment. Tampoc se’ls podrà acomiadar per “falta d’adaptació”.
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, no va amagar la seva satisfacció i va assegurar que la nova norma suposarà “un canvi de paradigma en les relacions laborals, després del que, va definir, “ha estat la negociació més difícil i més complexa”.
El text aprovat ahir preveu que perquè un treballador pugui acollir-se a la normativa del teletreball haurà de fer-ho com a mínim en un 30% de la seva jornada laboral durant un període de tres mesos o el percentatge equivalent en funció de la duració del contracte de feina. Això suposa, a la pràctica, almenys dos dies a la setmana de teletreball.
Negociació col·lectiva
El decret llei norma també reforça el paper de la negociació col·lectiva, a través de convenis i acords que determinaran condicions i aspectes com ara el dret a la desconnexió, la flexibilitat horària i la reversibilitat del teletreball. La negociació també establirà com es compensaran les despeses derivades.
Es regula també el dret al registre horari adequat, que haurà d’incloure l’inici i la finalització de la jornada, i el dret a la prevenció de riscos laborals. D’altra banda, la utilització de mitjans telemàtics i el control de la prestació laboral mitjançant dispositius tecnològics garantirà “el dret a la intimitat” i a la protecció de dades, així com el dret a la desconnexió digital fora de l’horari laboral. El decret preveu, en una disposició addicional, la pròrroga del pla Mecuida, que continuarà vigent fins al 31 de gener del 2021.
El cas dels funcionaris
D’altra banda, al costat de l’àmbit privat, el govern espanyol també té un acord per regular el treball a distància a l’administració pública, que anirà al pròxim Consell de Ministres i que a Catalunya ja disposa d’una normativa específica aprovada per la Generalitat. A l’Estat hi haurà també una regulació particular també pactada. Fins que s’aprovi la nova normativa, el personal de l’administració pública es regirà per l’article 13 de l’Estatut dels Treballadors.
Prop de 600.000 teletreballadors a Catalunya
A Catalunya 596.900 persones ja teletreballen de manera habitual. Segons un estudi de Randstad, aquestes persones fan la seva feina amb aquesta fórmula des dels seus domicilis més de la meitat dels dies que treballen. El volum és un 278,3% superior al que es va registrar fa un any, és a dir, gairebé quatre vegades més. En termes relatius, l’informe de Randstad expressa que un 18,5% del total d’ocupats a Catalunya teletreballen. Aquest percentatge supera en dos punts la mitjana de l’Estat, on la proporció d’empleats que poden fer feina des de casa és del 16,2%.En total, el volum de professionals que teletreballen a casa nostra suposa un 19,8% del total de l’Estat.
Raquel Larena, directora general de talent, cultura, marca i producte de Randstad, considera que aquest model “es continuarà estenent” i que això s’esdevindrà de forma “estructural” en les organitzacions, ja que l’ús intensiu de la tecnologia i la progressiva superació dels prejudicis respecte a aquesta modalitat de feina n’han anat accelerant la implantació.
L’evolució en l’última dècada del nombre de treballadors catalans que desenvolupen sovint o sempre la feina des de la seva llar indica que aquest volum ha crescut des dels 55.700 als 157.800 professionals a final de l’any passat. La portaveu de Randstad matisa que “l’increment no tan sols s’ha accelerat accelerat pel confinament: “Empreses i empleats –assegura– han pogut comprovar els seus beneficis i la seva utilitat tant pel que fa a la conciliació de la vida personal i laboral com per dotar de continuïtat el negoci en una situació com la que hem viscut”. Així, preveu l’experta, el model s’anirà imposant massivament en tots els sectors en què els diferents llocs de treball ho permetin, independentment de si hi ha o no nous confinaments.