En plena pandèmia i recessió econòmica mundial, França debat el seu tema predilecte: l’islam. El president francès, Emmanuel Macron, va presentar ahir les principals directrius de la nova legislació “contra els separatismes”, concepte utilitzat pel jove mandatari per referir-se al fonamentalisme islamista. “Allò que hem d’atacar és el separatisme islamista”, va assegurar el dirigent centrista durant un discurs a l’Ajuntament de Mureaux, localitat situada al nord-oest de la perifèria de París. Amb aquesta intervenció, va mostrar la fermesa amb què vol tractar aquesta espinosa qüestió en un país en què perdura el record de l’onada d’atemptats del 2015 i on resideixen més de 8 milions de persones d’origen musulmà.

La nova llei tindrà com a objectiu reforçar el control d’aquelles associacions que simpatitzen amb l’islamisme radical i limitar-ne el finançament des de l’estranger. També prohibirà qualsevol expressió religiosa, especialment musulmana, entre els funcionaris i treballadors d’empreses que col·laboren amb l’administració. Malgrat fer córrer rius de tinta a França, el projecte de llei no preveu cap mesura xocant. El president va defensar que amb el text vol impulsar “un despertar republicà” i que també es concentrarà a evitar l’adoctrinament dels menors d’edat.

En concret, s’instaurarà l’educació obligatòria a les escoles a partir dels 3 anys. L’objectiu d’aquesta mesura: evitar que els nens siguin educats en centres clandestins on es fa proselitisme de l’islam. Abans dels temps de pandèmia, a França ja es permetia l’educació a domicili. Uns 50.000 infants segueixen la seva instrucció des de les seves llars, encara que molts d’ells ho fan per motius de salut. El nou text també reforçarà el control sobre les escoles privades islàmiques. A més, Macron vol promoure un “islam de les llums”, compatible amb els valors republicans francesos. Per aquest motiu, va anunciar que els imams francesos deixaran de formar-se a l’estranger, com ara al Marroc, Algèria o Turquia, i ho faran a l’Hexàgon.

Els anuncis d’ahir es produeixen pràcticament un mes després de l’inici del judici pels atemptats de Charlie Hebdo i al cap de pocs dies de l’atac terrorista de la setmana passada a prop de l’antiga seu de la revista, en què dues persones van resultar greument ferides. Està previst que el text sigui aprovat en el Consell de Ministres el 9 de desembre i que els diputats de l’Assemblée Nationale el debatin i l’aprovin durant els primers mesos del 2021. És a dir, un any abans de les presidencials del 2022. Això reflecteix la vocació electoralista d’una llei amb què Macron vol picar l’ullet als votants tradicionals dels Republicans (dreta).