Els independentistes canacs persisteixen en el seu combat per la independència de Nova Caledònia. El no a separar-se de França va imposar-se, ahir, amb el 53,26% dels vots en aquest arxipèlag del Pacífic, colonitzat el 1853. Ho va fer, però, de manera ajustada, després d’un avenç considerable dels partidaris del sí respecte al primer referèndum, celebrat el 2018. Després d’haver contradit tots els sondejos fa dos anys, els sobiranistes canacs van tornar a viure una “derrota victoriosa” en haver millorat en més de tres punts els seus resultats i haver aconseguit el 46,74% dels sufragis. Això reflecteix una tendència favorable a l’independentisme de cara a una probable tercera votació, el 2022.

“Un tercer referèndum és possible —així ho preveu l’acord de Numea del 1998—”, va confirmar el president francès, Emmanuel Macron, durant un breu discurs televisiu des de l’Elisi. “Ho han de decidir els representants del Congrés [de Nova Caledònia]. L’Estat, fidel a la seva paraula, es manté disposat a organitzar-lo”, hi va afegir el jove dirigent, que havia mantingut un rol molt discret al llarg de la campanya. Per la seva banda, la Unió Caledoniana, formació independentista, va demanar “a cada ciutadà que no es deixi desbordar per les emocions i aculli els resultats en un ambient pacífic”.

La votació va reflectir una clara divisió entre el poble autòcton dels canacs, favorable al sí, i la resta de comunitats (els originaris de la metròpolis francesa i d’altres països asiàtics i oceànics), que aposten pel no. Tanmateix, l’independentisme va progressar en pràcticament totes les localitats d’aquest arxipèlag, situat a més de 1.500 quilòmetres a l’est d’Austràlia. Aquesta dinàmica podria veure’s reforçada de cara a una hipotètica tercera consulta gràcies al fet que “els canacs disposen d’una natalitat més important que els descendents d’europeus”, explica el periodista Joseph Confavreux en el llibre Une décolonisation au présent. Les noves generacions també solen apostar majoritàriament per la independència en veure-hi una solució a les fortes desigualtats socials.

Una de les claus del creixement del vot a favor del sí va ser l’elevada participació, de més del 85%, cinc punts més que fa dos anys. La incidència del coronavirus ha estat gairebé nul·la a Nova Caledònia: menys de 30 positius des del març i cap mort. I això va afavorir que els 180.000 electors es desplacessin de manera massiva a les urnes. De fet, l’aposta dels no independentistes pel nacionalisme francès, que va accentuar la crispació durant la campanya, va resultar contraproduent, en incentivar una mobilització massiva dels canacs. Els autòctons només representen el 40% de la població, però mantenen intacte el seu anhel d’emancipar-se.