El bloc del sí a la independència va aconseguir 10.000 vots més que en el primer referèndum del 2018, en passar del 43% al 46%, mentre que els partidaris del no van estancar-se. Aquest creixement de l’independentisme a Nova Caledònia es deu al fet d’haver sabut seduir en aquelles zones on tradicionalment no viu l’electorat canac. En concret, penso en el creixement del vot del sí a la perifèria de Numea –la capital de l’arxipèlag, la població de la qual és majoritàriament favorable a continuar formant part de França.

Sí, al llarg de la campanya hem observat com la independència de Nova Caledònia il·lusiona els joves. Hi veuen la possibilitat de construir un nou projecte social i d’inscriure’s en una dinàmica de canvi. Les noves generacions de canacs aspiren a imaginar un futur diferent del que van sofrir els seus avantpassats durant la colonització francesa.

Alguns representants de Calédonie Ensemble (Junts per Caledònia, no independentistes moderats) han defensat que, abans que se celebrés aquesta tercera votació, caldria elaborar un projecte comú, com ara un nou estatut, i que la nova consulta hauria de ser sobre aquest pacte. Però amb l’Acord de Numea el 1998, els dirigents francesos i neocaledonians es van comprometre que es poguessin celebrar tres referèndums d’independència en el cas que el no s’imposés en les dues primeres votacions. Crec que seria un error canviar les regles al mig del partit, ja que això debilitaria la pertinència de la decisió que s’adopti finalment.

Òbviament, no tinc cap bola de vidre per poder endevinar el futur, però és evident que el bloc independentista està immers en una dinàmica positiva. Després de la votació de diumenge, els ancians de la comunitat canac van felicitar-se i van assegurar que el riu continua descendint de la muntanya cap al mar i que aquest no puja en la direcció contrària. Amb aquestes paraules volien recordar que el sentit de la història ha de seguir el seu cicle normal, i que aquest sembla que és favorable als canacs.

Durant la nit electoral, als platós de televisió solia repetir-se la demanda que els dirigents de tots dos blocs s’havien de reunir per dialogar. Però la realitat és que els dirigents independentistes i els de Calédonie Ensemble no s’han aixecat mai de la taula de discussions, mentre que sí que ho van fer els de la coalició conservadora L’Avenir en Confiance (El Futur en Confiança, de la qual forma part l’ultradretà Reagrupament Nacional), que van radicalitzar la seva posició al llarg de la campanya. Amb el seu discurs de diumenge, el president francès Emmanuel Macron va insinuar que segurament hi haurà una nova ronda de reunions, probablement a través del comitè de signataris, la instància que regeix el procés de descolonització de Nova Caledònia.