Sánchez vol crear 800.000 llocs de treball en tres anys
El president espanyol ho pretén fer invertint 72.000 milions dels fons europeus en aquest període
Aprofita la presentació del pla multimilionari per reclamar “lleialtat i cooperació” a l’oposició
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, fia la recuperació de l’economia i la seva modernització als fons europeus anti-Covid. En un acte a La Moncloa, el president espanyol va presentar ahir les línies generals del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’Economia per fer front a les conseqüències de la crisi del coronavirus, amb el compromís de crear 800.000 llocs de treball en tres anys i va fer crides a la unitat a l’oposició, concretament al PP. L’acte també va deixar diversos missatges polítics, com ara que amb aquest pla de recuperació està disposat a esgotar la legislatura tot i les dures xifres macroeconòmiques que va presentar dimarts.
El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que ha elaborat el govern espanyol preveu concentrar en els pròxims tres anys 72.000 milions d’euros del total de 140.000 milions que rebrà de la UE per executar entre el 2021 i el 2026. L’objectiu és crear 800.000 llocs de treballs entre el 2021 i el 2023. Segons càlculs del govern espanyol, aquesta injecció de 72.000 milions d’euros en els pròxims tres anys permetrà un creixement anual de 2,5 punts del PIB.
Per fer-ho possible, l’executiu “avançarà” ja 27.000 milions d’euros d’aquests fons en el pressupost general de l’Estat per al 2021.
El pla s’estructura en quatre grans eixos: la transformació ecològica, la modernització digital, la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial. En un discurs de prop d’una hora, Sánchez va desgranar els objectius per a aquestes inversions. Les “grans prioritats” del pla seran la transició ecològica, que mobilitzarà un 37% dels recursos, i la transformació digital (33%). Hi haurà deu polítiques tractores dels fons que, segons el president espanyol, incideixen en els sectors amb “una més gran capacitat” de transformació i que “entronquen amb les necessitats” de l’Estat espanyol: agenda urbana i rural (16%); infraestructures i ecosistemes resilients (12%); transició energètica justa i inclusiva (9%); modernització de l’administració pública (5%); modernització i digitalització del teixit productiu (17%); ciència, innovació i sanitat (17%); educació i formació professional (18%); economia de les cures i les polítiques d’ocupació (6%), cultura i esport (1,1%). Els recursos restants es destinaran a la modernització del sistema fiscal. Entre els objectius dels recursos, Sánchez va citar el desplegament de la mobilitat elèctrica amb 250.000 nous vehicles elèctrics en els pròxims tres anys per arribar a 5 milions el 2030 i la creació de 100.000 punts de recàrrega.
Posada en escena
A banda de presentar les línies generals del pla, l’escenificació de l’acte, sota el lema Espanya puede, tenia un fort pes. Sánchez va entrar al so de les notes al piano de l’himne d’Europa. Tota una declaració d’intencions davant un públic que el seguia via telemàtica. Ambaixadors, agents socials i representants de l’Íbex no van parar de rebre missatges visuals positius, com ara que amb el pla l’economia creixerà i es crearan milers de llocs de treball.
També el seguien per una pantalla els seus ministres, donant així un missatge de cohesió i fortalesa, en uns moments de grans turbulències. Crides a la unitat a l’oposició per tirar endavant el pressupost, ja que a través d’aquests es gestionaran els fons, i més missatges. Aquests d’agraïment a Brussel·les.
