No vaig poder fer pràctiques. Les he començat aquest any. L’any passat, a les assignatures pràctiques, com que no teníem pacients, ens ensenyaven les maniobres en vídeo.

Teníem una classe d’estiraments. Quan estàvem a classe, la part pràctica la podíem fer amb un company. Però amb el coronavirus ens ho ensenyaven amb un vídeo i, és clar, és molt diferent.

Al principi de no anar a classe vaig pensar que tindria més temps per agafar apunts. Després, a la pràctica, vaig veure que limitava molt, no sentir l’estirament.

Estem sempre amb mascareta. No treballem amb guants perquè necessitem sentir al pacient, però cada vegada que toquem una cosa ens desinfectem les mans; cada vegada que el pacient seu en un lloc, desinfectem el lloc. Cada pacient té les seves plaques de corrent, amb el seu nom i guardades. I si hem de fer massatges a la boca, ens posem pantalla.

No hi he pensat, perquè no és un període gaire llarg de pràctiques, acabo el 4 de novembre. Si fes sis mesos de pràctiques, sí que potser em preocuparia.

Sí, el 3 de febrer en torno a tenir i, si la cosa anés malament, això no ho podria fer. Ho hauré de fer més endavant.

Tinc l’exemple d’un company que feia pràctiques quan es va fer el confinament. I es va quedar a casa.