El pilar de transició ecològica del pla de recuperació, o Pacte Verd, agafa Catalunya en bona disposició, amb una llei de transició energètica que ha de servir de marc per tirar endavant projectes susceptibles de tenir el suport de fons europeus. Alhora, ens trobem amb tot un sector empresarial que té molt clara l’estratègia que cal seguir. Fa pocs mesos, UNEFCAT i EolicCat, associacions que apleguen empreses del sector fotovoltaic i eòlic, respectivament, elevaven al govern una proposta que proposava coses com un programa de crèdits tous de l’ICF per a pimes, accelerar la tramitació i aprovació de projectes o constituir un fons de compensació territorial per promoure activitats relacionades amb el medi ambient i el desenvolupament local.

Per a l’economista Enric Llarch, la solarització del país és una gran oportunitat que no es pot deixar escapar. A banda de ser un sector que pot generar molts llocs de treball, “accelerar l’ús de plaques solars per alimentar indústries o establiments hotelers fa que hi hagi menys dependència energètica de l’exterior i, a més, permet trencar la posició de l’oligopoli elèctric”. Enrich Llarch també hi veu moltes possibilitats en l’àmbit de l’estalvi energètic localitzat a l’habitatge, amb un ús intensiu de mà d’obra. Hi ha molta feina a fer d’aquí al 2030, si de debò volem complir amb els objectius que han marcat tant la Unió Europea com la Generalitat: implantar 6.270 MW de nova capacitat fotovoltaica i 4.092,35 MW de nova capacitat eòlica. Si en fem la monetització, hom parla d’unes inversions totals de 9.534 milions d’euros en instal·lacions fotovoltaiques i 3.965,5 milions en molins de vent.

Europa vol avançar en progressió geomètrica en l’àmbit digital, vol que se’n sentin concernits tant ciutadans com empreses, i la Generalitat té molt clar que per sortir de la crisi el trànsit digital pot ser vital. Catalunya ja disposa d’una ambiciosa estratègia en l’extensió territorial de la tecnologia 5G, que ha de suposar una revolució en les comunicacions per la seva gran amplada de banda, la capacitat de suportar una altíssima densitat de dispositius per cel·la, la flexibilitat en el desplegament i l’operació de xarxes o la seva eficiència energètica. Amb una arquitectura ja dissenyada de col·laboració entre administracions públiques i empreses privades, l’empenta del pla de reconstrucció seria la cirereta del pastís perquè l’economia cresqués, però també perquè a Catalunya s’hi localitzés la matèria grisa, en forma de centres de recerca i empreses d’aquest nou àmbit de les telecomunicacions. Segons Joan Guasch,director de desenvolupament internacional i programes públics del centre tecnològic Eurecat: “El fet que ja s’hagi concebut un pla fa que puguem demanar més pressupost per materialitzar-lo.” A més, com diu, el seu impacte “serà evident en tota mena d’indústries, que en incorporar eines de 5G notaran com es millora en la transmissió d’informació, tot estalviant temps i energia”.

Joan Guasch també detecta oportunitatsper fer emergir projectes en altres camps d’aquesta transició digital, talment com “la implementació d’eines d’intel·ligència artificial (IA) en els sectors industrial i de serveis.”