A diferència de la crisi anterior, i des de la declaració de l’estat d’alarma, el govern espanyol ha prioritzat la utilització dels expedients de regulació temporals d’ocupació (ERTO) per força major per tal de contenir l’augment de l’atur davant la reducció de l’activitat de les empreses i mantenir les rendes dels treballadors afectats i el vincle entre treballadors i empreses de cara a una ràpida reincorporació a l’activitat quan la situació es normalitzés. De fet, i de manera similar al que ha passat en altres països europeus, la seva aplicació ha estat força efectiva.

A finals de l’abril, gairebé 3,4 milions de treballadors estaven en situació d’ERTO i s’esperava que un cop s’aixequés l’estat d’alarma, la pràctica totalitat d’aquests treballadors poguessin retornar al seu lloc de treball, però l’evolució de la crisi sanitària no ho ha fet possible. Per aquest motiu, i de manera consensuada amb patronals i sindicats, es va prorrogar la vigència dels ERTO per força major, primer, fins al 30 de juny i posteriorment fins al 30 de setembre. A finals de juny encara quedaven en situació d’ERTO 1,8 milions de persones i a finals de setembre al voltant de 700.000. La tercera prorroga dels ERTO (aquest cop fins a finals de gener del 2021) es va aprovar in extremis i introdueix algunes novetats significatives. En concret, a banda de prorrogar els ERTO per força major, s’han introduït dues noves modalitats d’ERTO davant la incertesa associada a l’evolució de la crisi sanitària: l’ERTO d’impediment, que és aplicable en aquelles situacions en què l’activitat de l’empresa ha estat suspesa per restriccions sanitàries, i l’ERTO de limitació, que s’aplica quan s’ha limitat (però no suspès totalment) l’activitat. L’instrument, per tant, s’adapta a la nova realitat.

Ara bé, cal tenir en compte també que els ERTO tenen limitacions i, com tota subvenció, efectes no desitjats. D’una banda, només s’ha aconseguit protegir els treballadors indefinits. Durant el mes de març, la major part dels contractes temporals ja no es van renovar i aquests treballadors van passar a ser aturats. D’altra banda, una part dels llocs de treball inclosos en els ERTO s’haurien mantingut igual sense la subvenció (efecte pes mort) i una altra part s’acabaran destruint, ja que no continuaran sent viables atesa la nova realitat econòmica en què han d’operar les empreses (efecte desplaçament). Aquests dos problemes són els que s’haurien d’abordar de manera urgent. El gener és més a prop del que sembla.