La directora de l’ INS La Vall de Llémena , Neus Heras, recorda que és molt diferent gestionar un institut de 250 alumnes i 23 professors, com el Vall de Llémena, i un macroinstitut de 1.500 alumnes i 150 professors. Pioner en molts aspectes, assenyala que tant professorat com alumnat té una competència digital notable que els permet treballar de manera col·laborativa a distància. Així, és un dels 20 centres pilot a tot Catalunya que han implementat un sistema híbrid de classes : a cada aula, hi ha un dispositiu que permet al professor emetre la classe en directe i així la poden seguir l’alumne de l’aula i el confinat. La pandèmia, assenyala, els ha obligat a ser més creatius. De moment, no han tingut cap cas ni grup confinat. De les mesures Covid, els costa que l’alumnat respecti les distàncies de seguretat. Considera que els centres educatius no es poden tancar perquè són servei de primera necessitat: “Som un nucli de desenvolupament personal dels joves, un lloc que necessiten per relacionar-se, compartir, aprendre...”

La directora de l’ INS Salvador Sunyer de Salt, Pilar Figueras explica que ja han hagut de canviar el pla d’obertura inicial i destinar més personal per recollir la informació. “La gestió de casos ha suposat un estrès per a tothom”, recorda. De moment, no han hagut de confinar cap grup, però sí que han detectat vuit casos: “Les famílies ens han informat de símptomes abans que els alumnes vinguessin i ja han fet el confinament a casa abans de fer la PCR.” És un dels instituts on es faran els cribratges. “No sé si són gaire útils”, diu. Recorda que la majoria de nens són asimptomàtics i tenen poca càrrega viral per transmetre. “A les escoles, es crea molt d’enrenou. No tenim cap grup confinat i, segurament, a partir dels cribratges n’haurem de tancar.” Han hagut de repensar la gestió de patis i remarca una despesa extra de diners “molt important” en material de desinfecció. Sobre el personal extra, assenyala que els han retallat un professor de l’aula d’acollida. “Hem fet el que hem pogut amb les dotacions que hem tingut. Pensem que no ho estem fent malament, perquè les coses sembla que rutllen.”

El director de l’ IE Francesc Cambó i Batlle de Verges , Josep Picot, explica que han tingut diferents casos: “Des de notificar nosaltres un positiu a la gestora Covid a rebre trucada dels Servei d’Epidemiologia un diumenge al migdia.” El centre té tres possibles escenaris: alumnes en quarantena, grups en quarantena i cicles o centre tancats. I la gestió és diferent quan es tracta d’infantil, primària o secundària. El principal problema que s’han trobat a l’hora d’aplicar les mesures Covid són les reticències “d’un grup de famílies a portar els alumnes amb mascareta al centre”. Arran de la pandèmia, diu, han aflorat les necessitats de sempre: “La falta de recursos humans. Els docents i l’equip directiu van molt sobrecarregats de tasques i la plantilla està molt tensada.” “No ens trobem amb una nova normalitat perquè moltes de les mesures que hem hagut de prendre no pensem que siguin normals; fins i tot, n’hi ha algunes de contràries a la filosofia de centre. Per tant, ni famílies, ni alumnes, ni docents, ni la resta de personal (perquè no hem d’oblidar la càrrega de monitors de bus i de menjador i PAS del centre) ho estem passant bé”, remarca.

Neguitosos i a l’expectativa. La directora de l’ INS Vicens Vives de Girona, Rosor Rabassedas, defineix així l’inici del curs. Als deu dies, ja van haver d’aïllar preventivament un grup de 1r de batxillerat i un de 1r d’ESO. “Ha anat bé. Tot ha funcionat i ja els tornem a tenir a les aules”, assenyala. Remarca, però, la dificultat de repensar “totes les casuístiques, amb unes instruccions d’Educació molt bàsiques”: “Fins que no ens hi hem trobat, no ho hem vist i encara ara tenim dubtes.” Hi afegeix la dificultat inicial en la coordinació entre el CAP, Educació i l’institut, amb unes directrius canviants en funció de la pandèmia. Rabassedas destaca, però, “la normalitat” a l’institut: “El que hem decidit ens funciona. Tenim les classes ben ventilades i els alumnes s’acostumen a la mascareta i a la neteja de mans; venen molt sensibilitzats des de casa.” També explica que les entrades i sortides esglaonades per evitar aglomeracions funcionen. “És una altra rutina. Estem més tranquils tots, però no s’ha d’abaixar la guàrdia”, conclou. Denuncia mancances com ara la dotació de dispositius digitals anunciada. Sí que, en canvi, els han fet arribar material de protecció per al professorat.

A l’ escola La Benaula no han hagut, de moment, de confinar cap grup. La directora, Anna Sánchez, explica que tenien un cas d’infantil que va donar positiu, però des de l’àrea bàsica de Salut van valorar no confinar el grup estable “per edat i perquè feia dies que no venia al centre”. Sánchez explica, però, que tenia ganes de començar. “Durant el confinament, ens van ensenyar a tenir por; ara, hem d’aprendre a treballar amb aquesta por” i recorda que és molt important haver començat “i veure que tot està funcionant”. “Som una escola petita, d’una línia, amb 230 alumnes. Només hi ha hagut una família que tenia por perquè un dels progenitors era vulnerable”, explica sobre les pors. “El millor lloc on pot ser un nen és l’escola”, rebla. Explica que els alumnes s’han adaptat a la mascareta. El confinament, diu, “ha evidenciat les singularitats familiars” i recorda el paper “socialitzador i igualitari de l’escola”. Així, els tutors treballen amb els alumnes les emocions amb els recursos que ofereix Dipsalut. Destaca la feina feta pels inspectors com a ponts i “referents” a l’hora d’orientar-los.

El director de La Vila , Lluís Colàs, i la cap d’estudis, Àngela Brull, remarquen la bona feina preventiva que s’està fent fora de l’escola. Cada dia, prenen la temperatura a tots els alumnes i les famílies comuniquen els casos de nens amb febre i en espera de PCR. “Realment, estem ben coordinats amb el CAP de Palamós i tenim un referent Covid per a tots els dubtes”, assenyalen. “S’està fent molt bona feina i el més important és que l’escola és oberta; funciona amb restriccions, però amb certa normalitat”, remarquen. Han tingut un grup de 2n en quarantena fins al 29 de setembre. Expliquen que el problema més gran per a l’escola és adaptar el projecte educatiu, en què es dona molta importància al treball cooperatiu, a la nova situació. Han creat grups estables de 15 a 17 alumnes i molts dels especialistes han passat a ser tutors. “Hem pogut mantenir les especialitats, però repensant fórmules per no perdre l’anglès, la música ni l’educació física”, assenyalen. Sobre les necessitats d’acompanyament emocional, gràcies a l’AMPA estan fent una formació sobre intel·ligència emocional. Durant el confinament, van constatar la bretxa digital: “Tenim famílies sense recursos digitals i no podem assumir totes les necessitats sense més suport per part del Departament.” “Ara, anem veient que l’escola és segura i que no és un lloc de propagació de la pandèmia, però no hem d’abaixar la guàrdia”, recorden. De les pors a l’inici de curs, consideren que “les coses s’estan fent bé”. Han modificat algunes mesures del protocol inicial. “La preocupació dependrà sempre de com evolucioni la pandèmia”, destaquen.