Avui es compleix un any del dia que, després d’un cap de setmana ple de filtracions des del mateix Tribunal Suprem, es va fer pública oficialment la condemna d’entre nou i tretze anys de presó pels delictes de sedició, malversació de fons públics i desobediència imposada per l’alt tribunal espanyol a dotze independentistes catalans, membres del govern i de la societat civil. I, un any després, els set magistrats del Suprem, encapçalats per Manuel Marchena, mantenen coartada l’execució de la condemna als presos polítics, a càrrec de l’administració de justícia, en aquest cas la Generalitat.

Des del juliol passat, els set presos polítics homes tenen suspès el tercer grau concedit per la Generalitat i validat per la jutgessa de vigilància penitenciària, que, alhora, els va suspendre en espera de la resposta del Suprem. Aquesta regressió ha provocat que no puguin ni sortir a treballar ni a fer voluntariat com feien des del maig passat, a través de l’article 100.2 del reglament penitenciari i en segon grau. Estan en un atzucac. El Suprem no té cap pressa, i les peticions d’indult no es resoldran abans de sis mesos.

En la concessió de la semillibertat, té la darrera paraula el tribunal sentenciador, que en aquest cas és el Suprem. El 23 de juliol passat, però, la sala va avançar la seva posició carcerària en una resolució sobre el 100.2 de l’expresidenta Carme Forcadell (extemporani, segons la seva defensa, perquè ja tenia el tercer grau), que alhora va fer canviar la competència sobre la revisió de l’article 100.2 (d’un tribunal ordinari al sentenciador) i va frenar una lectura progressista i unitària que fins llavors mantenien els jutges de vigilància penitenciària a Catalunya fins al punt de dictar resolucions dispars i injustes per als presos de Lledoners, que ja fa tres anys que hi estan tancats. I és que el 28 de juliol passat (cinc dies després de la resolució del Suprem), la jutgessa de vigilància penitenciària va fer una lectura restrictiva de la norma i, com volia la fiscalia, va acceptar la mesura cautelar de suspendre la semillibertat de què van gaudir quinze dies fins que el Suprem es pronunciï. Amb tot, els ha anat aprovant sortides puntuals.

Per contra, un altre jutge de vigilància penitenciària manté la semillibertat de l’expresidenta Forcadell i l’exconsellera Dolors Bassa, ja que fa una interpretació més garantista de la norma. Aquest jutge encara no ha dictaminat si valida el tercer grau de les polítiques, fet que implicarà que el seu cas arribi més tard al Suprem, moment en què de manera automàtica se suspèn la semillibertat fins a la resolució.

Després de la humiliant sentència (per molts juristes), el Departament de Justícia va iniciar l’execució de la pena, que té la finalitat de rehabilitar, amb una fiscalia sempre en contra de sortides i beneficis, però fins a tres jutges de vigilància penitenciària n’han validat la gestió, com ara les sortides per anar a treballar i fer voluntariat. Fins i tot una secció de l’Audiència de Barcelona (tot i que dividida) va recordar quina és l’essència d’una pena i que no es pot canviar el pensament dels presos polítics quan la fiscalia insistia que fessin un curset per assumir la gravetat dels seus actes.

El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i els exdiputats de JxCat Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Josep Rull ja han complert una quarta part de la condemna, factor afavoridor per al tercer grau, malgrat que no hi ha cap requisit en aquest sentit. Pinten bastos, però. En la resolució de Forcadell, el Suprem va criticar que es “reinterpretava” la seva sentència i alertava d’un “frau de llei”, un dard a la Generalitat, però també als jutges. Marchena ja no pot demorar més el càstig que vol contra els independentistes catalans.