Política

Tailàndia declara l’estat d’emergència per les protestes

Els manifestants reclamen la dimissió del govern i la reforma de la monarquia

Detenen desenes de persones

Tailàndia va impo­sar ahir l’estat d’emergència en res­posta a les mul­ti­tu­dinàries mani­fes­ta­ci­ons dels últims dies per dema­nar la dimissió del govern i can­vis democràtics i que, en gran mesura, també s’han diri­git con­tra la monar­quia.

El pri­mer minis­tre del país, Prayut Chan-o-cha, va sig­nar el decret dime­cres a la nit després que dese­nes de milers de mani­fes­tants, la gran majo­ria pacífics, pro­tes­tes­sin davant de les seves ofi­ci­nes a la Casa del Govern de Bangkok i pro­me­tes­sin no mar­xar fins que acordés la seva dimissió.

Ahir al matí, poc després de l’entrada en vigor de l’estat d’emergència, la poli­cia va dis­per­sar els mani­fes­tants i va arres­tar més de 20 per­so­nes que es van negar a aban­do­nar les con­cen­tra­ci­ons, inclosa la líder estu­di­an­til Panu­saya Sit­hi­ji­rawat­ta­nakul, l’acti­vista estu­di­an­til Parit Chiwa­rak –cone­gut amb el sobre­nom de Pingüí– i l’advo­cat pro-drets humans Anon Nampa.

A més de limi­tar les reu­ni­ons a qua­tre per­so­nes, el decret d’estat d’emergència posa res­tric­ci­ons als mit­jans de comu­ni­cació, pro­hi­bint la publi­cació de notícies “que puguin dis­tor­si­o­nar la infor­mació inten­ci­o­na­da­ment, cre­ant malen­te­sos que afec­tin la segu­re­tat naci­o­nal o la pau i l’ordre”. El decret, a més, també per­met a les auto­ri­tats desig­nar qual­se­vol àrea limi­tada al públic.

Bangkok vol evi­tar que la per­sistència d’aques­tes mani­fes­ta­ci­ons mul­ti­tu­dinàries, on els mani­fes­tants han evi­den­ciat mos­tres públi­ques de des­a­fi­a­ment al règim esta­blert, puguin deri­var en una revo­lució social, espe­ci­al­ment després que el rei tornés al país després de pas­sar uns mesos a Ale­ma­nya, on té la seva residència habi­tual. La pre­o­cu­pació del règim mili­tar, que governa el país després del cop d’estat del 2014 del gene­ral Prayut Chan-o-cha con­tra la pri­mera minis­tra, Yin­gluck Shi­nawa­tra, és la contínua mobi­lit­zació estu­di­an­til, que des del mes de juliol pas­sat cada cap de set­mana es con­cen­tra a la capi­tal, on s’ha posat sobre la taula per pri­mer cop en la història del país el paper de la monar­quia i a la qual cada vegada s’afe­gei­xen més par­ti­da­ris pro­demòcra­tes.

Arc de Sant Martí tai

Panu­saya Sit­hi­ji­rawat­ta­nakul, de 22 anys i cone­guda amb el sobre­nom de Rung (Arc de Sant Martí), encapçalava la mani­fes­tació de pro­testa al cen­tre de Bangkok quan va ser arres­tada men­tre cri­dava “Avall el feu­da­lisme, visca el poble!”. Aquesta estu­di­ant de soci­o­lo­gia i antro­po­lo­gia va sor­tir de l’ano­ni­mat el 10 d’agost pas­sat després de lle­gir els deu punts de reforma de la monar­quia davant d’una mul­ti­tu­dinària con­cen­tració a la Uni­ver­si­tat de Bangkok. Mal­grat que la monar­quia tai­lan­desa és sagrada i es cas­ti­guen amb penes de fins a 15 anys de presó les difa­ma­ci­ons o els insults con­tra el rei Maha Vaji­ra­longkorn, Rama X, i la seva família, Rung i els pro­demòcra­tes dema­nen la dero­gació de la llei de lesa majes­tat, la trans­parència de les finan­ces reials i la no ingerència del monarca en els afers polítics del país.

Tot i que for­mal­ment l’objec­tiu dels pro­demòcra­tes no és la cre­ació d’una república o l’abo­lició de la monar­quia, sinó “moder­nit­zar-la i adap­tar-la al segle XXI”, abans de la seva detenció Rung ja va ser acu­sada per les auto­ri­tats del país de “sedició”, un delicte que li podria cos­tar fins a set anys de presó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.