“Les persones homosexuals són filles de Déu i tenen dret a una família. Ningú no hauria de ser exclòs o sentir-se infeliç per això. El que cal és una llei d’unions civils, així tenen cobertura legal.” Aquestes declaracions, inèdites en la història del catolicisme, les ha fet el cap de l’Església catòlica en el documental Francesco, del director rus Evgeni Afineevsky, que es va presentar ahir a la Festa del Cinema de Roma.

Quan era arquebisbe de Buenos Aires, Bergoglio es va oposar al matrimoni homosexual, però ja va mostrar-se partidari d’algun tipus de mesura que garantís els drets civils a les parelles del mateix sexe. Tot i que no estan escrites en cap document oficial, les declaracions de Francesc, fetes ara que és papa, representen un pas endavant considerable cap a una obertura de l’Església catòlica. El fet que Bergoglio hagi fet servir la paraula família, a més, és molt significatiu. És el mot rere el qual s’empara l’extrema dreta ultracatòlica per negar els drets civils a les persones LGTBI.

Les paraules han tingut un fort impacte dins del món catòlic, i sacsejaran una Església que té grans lluites internes entre els partidaris de Francesc i els conservadors. En el context italià, el pronunciament del pontífex ha causat estupor perquè, a causa de les pressions de l’Església, Itàlia va ser l’últim país de la Unió Europea (UE) a tenir una llei d’unions civils. No va ser fins al 2016, i va acabar sent la llei d’unions civils més tèbia i limitada de la UE. Les parelles homosexuals, a Itàlia, són reconegudes des de fa tot just 4 anys, i amb l’estatus ambigu d’“específica formació social”. Tenen drets i deures –conviure en un mateix domicili, assistir la parella en cas de malaltia i pensió de supervivència–, però no poden fer servir el terme matrimoni. L’Església va aconseguir que s’eliminés, a més, l’obligació de fidelitat i la invalidació de la unió en cas que no s’hagi consumat, dues premisses que recordaven massa el matrimoni tradicional.