Des que es va aixecar l’estat d’alarma i es va desconfinar la població ha estat recurrent els missatges que assenyalen els joves com els principals transmissors en el rebrot del coronavirus. Les notícies relatives a les botellades i a festes il·legals amb desenes de persones han contribuït a incrementar la imatge d’un jovent despreocupat, i el tancament dels locals d’oci nocturn i el toc de queda afecten sobretot la població jove, que fa un ús més intensiu de la nit com a espai de relació que els de més edat. Aquesta criminalització del jovent és profundament injusta i no respon a la realitat, segons defensen els estudiants universitaris, que veuen com, a més dels seus espais de relació, es modifica la seva forma d’estudiar amb el tancament temporal de les classes presencials.

Judit Jaumà ha viscut aquesta setmana les dificultats de trobar espais amb un advertiment policial. Estava en un banc de Sentmenat –municipi vallesà que no arriba als 10.000 habitants– xerrant amb el seu company quan un policia local els va advertir que els parcs tancaven a les vuit del vespre. “Els joves no podem estar al mateix lloc que a la tarda està ple de pares i nens. Sembla que els únics culpables som nosaltres”, es queixa. Amb els bars tancats i la impossibilitat de xerrar als parcs “l’única opció que tenim és reunir-nos a casa d’algú, que és més perillós que estar a l’aire lliure. I amb el decret d’un toc de queda s’insistirà en el missatge que la culpa és només dels joves”, considera aquesta sentmenatenca de 21 anys.

Hi ha consens en defensar que no es pot considerar el jovent com un col·lectiu uniforme, pel que fa al seu comportament, pel simple fet de compartir franja d’edat. I hi ha igualment unanimitat en considerar que “paguen justos per pecadors”. Hi ha hagut excessos d’alguns, sí, però són una minoria, diuen. “Hi ha hagut un increment de contagis entre els menors de 35 anys però també és cert que hi ha un moviment important d’universitaris que es desplacen en metro”, assenyala Lavinia Hriscu, estudiant de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Hriscu recorda també que el comportament dels joves és més evident, ja que el fet que molts no estiguin independitzats dels pares fa que estiguin més al carrer, mentre que “el comportament dels adults dins de casa passa més desapercebut”.

Ainhoa Vivares, estudiant de la Universitat de Barcelona (UB), coincideix en què “la desobediència és massiva, no pas limitada a un grup d’edat. Molts joves es contenen a l’hora de reunir-se mentre que a la gent gran li és igual”, afirma.

Tant Hriscu com Helena Vallés, estudiant també de la UPC, asseguren que elles i els seus amics compleixen les mesures de seguretat. “De fet em va sorprendre durant el desconfinament el comportament de molts amics, molt respectuosos i cauts. Si un aniversari no es pot celebrar ens felicitem a distància”, explica Vallés. “Sí que hi ha hagut botellades i festes en què es cobraven entrades per fer front a les multes, i quan això salta a les notícies la gent pensa que és un comportament generalitzat entre el jovent i no és veritat”, lamenta Vallés, que afegeix que la gent que du malament la mascareta al metro “acostuma a ser major de 30 anys”.