Fins no fa pas tant, era una mesura que no podia ni tan sols insinuar-se. Totes les opcions podien ser possibles, menys la de dictar un nou confinament total. Amb la pandèmia absolutament desbocada, però, i sense una perspectiva a curt ni a mitjà termini que la situació millori, la Generalitat ja comença a parlar de manera directa i explícita d’aplicar aquesta decisió. “La qüestió del confinament domiciliari és present en els debats. És una possibilitat a tenir en compte en funció de l’evolució de les dades epidemiològiques i del criteri de les autoritats sanitàries”, manifestava ahir sobre aquesta mesura la consellera portaveu del govern, Meritxell Budó, en una entrevista a RAC1. És a dir, és un recurs que ja no està ni de bon tros descartat, tot i que també hi va voler afegir que, ara per ara, no es preveu aplicar-lo en una perspectiva de temps “immediata”.

En un context d’empitjorament clar de l’evolució dels contagis, un altre dels interrogants és què podria acabar passant amb les escoles. I, pel que es va veure ahir, el discurs dels socis de l’executiu no acaba d’anar del tot afinat. Així, la mateixa Budó, de JxCat, va donar per fet que en el moment en què hi hagi confinament, si n’hi ha, els centres educatius “probablement” hauran de tancar. Però el director general de Centres Públics del Departament d’Educació, Josep González Cambray, d’ERC, no va voler establir aquesta relació de causa-efecte, i va assegurar que la decisió d’aturar l’activitat lectiva només es començarà a “valorar” quan la limitació de moviments total sigui efectiva. És a dir, que l’escola ha de ser l’últim baluard que s’ha de mantenir obert.