Xile va fer ahir un pas històric. Passats 30 anys de la recuperació de la democràcia i un any després de l’inici de les revoltes populars contra el sistema polític, els xilens van votar en un plebiscit per l’inici d’un llarg procés de reforma constitucional. Els sondejos auguren una aclaparadora majoria del sí a la reforma, pas previ a la fi de la Constitució que el dictador Augusto Pinochet va idear el 1980 per tutelar la democràcia xilena fins i tot després de mort. Fa tres dècades que Xile es baralla per desfer-se d’aquest llast autoritari, dissenyat per sobrerepresentar les forces de la dreta, neutralitzar qualsevol desafiament de descentralització regional i imposar un model econòmic que esborri l’Estat de sectors tan elementals com l’educació, la salut i fins i tot l’ús públic de l’aigua.

El referèndum ha estat també un intent de la classe política xilena, tant d’esquerra com de dreta, per calmar el carrer, en rebel·lia des de l’octubre del 2019 contra un sistema reeixit en l’àmbit econòmic, però que es considera que té un deute amb la igualtat social. La violència que va devastar Santiago de Xile en aquells esclats de violència va posar en risc l’estabilitat democràtica i en evidència les mancances de l’Estat per donar respostes. Es produeix, a més, en un ambient de fort rebuig general a la classe política, l’Església, les forces de seguretat i la premsa.

La necessitat d’aïllament per la pandèmia va paralitzar el març passat les manifestacions, però no va atenuar la tensió. En els dies previs al referèndum, grups d’encaputxats van incendiar esglésies, van saquejar comerços i van atacar comissaries. Divendres, les revoltes van causar un mort. Ahir, en canvi, va ser tranquil. Llargues cues davant dels col·legis electorals auguraven una alta participació en un país on el vot no és obligatori i la participació mitjana voreja el 50%.

El d’ahir ha estat el procés electoral més important des d’aquell plebiscit que el 1988 va decidir la fi de la dictadura. Hi havia dues paperetes. En una es preguntava si s’aprova o es rebutja la idea de canviar la Constitució vigent des del 1980. En l’altra, els votants havien de decidir l’òrgan encarregat de redactar la nova carta magna: si una convenció de 155 ciutadans triats especialment per fer-ho o una convenció mixta de 172 membres integrada per una meitat de parlamentaris. Totes les constitucions xilenes “van ser escrites després d’algun esdeveniment de força militar; aquesta serà la primera vegada que la Constitució serà redactada per un òrgan de la societat xilena”, deia l’expresident socialista Ricardo Lagos (2000-2006), un resum de la transcendència del canvi que s’acosta a Xile.