L’enemic és gasós i resulta difícil d’identificar. França ha estat víctima, des de finals de setembre, d’una sèrie d’atacs low cost que han fet ressorgir l’amenaça del gihadisme. Tant l’assassinat del professor Samuel Paty com l’atemptat d’ahir a Niça comparteixen el fet que cap dels seus autors era vigilat pels serveis d’intel·ligència per radicalització islàmica. “Som davant d’una quarta generació del gihadisme”, va defensar dimarts el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, en una entrevista al diari progressista Libération en què va assegurar que “ara combatem contra els nostres conciutadans, els nostres veïns”. “És el primer atemptat en què la seva arma no és només un ganivet, sinó també una arma ideològica, la de les oficines islamistes”, hi afegia referint-se a la decapitació del docent.

Per aquest motiu, les autoritats franceses volen combatre el fonamentalisme islàmic a través d’una batalla ideològica, combatent tots aquells que consideren “còmplices” dels gihadistes. Tanmateix, aquesta lluita no només s’augura complexa, sinó que corre el risc d’afavorir el ressentiment en la comunitat musulmana francesa i dividir la classe política. Després de la commoció nacional per l’atemptat contra Paty, assassinat per haver mostrat les caricatures de Mahoma i que va ser víctima d’una campanya d’odi a les xarxes, l’executiu centrista va afanyar-se a aportar una resposta. A més de l’anunci de l’expulsió de més de 200 estrangers inscrits en les llistes de persones radicalitzades, aquesta incloïa la possible dissolució d’una cinquantena d’associacions musulmanes. Si bé els indicis fan pensar que el col·lectiu propalestí Sheikh Yassin, que ja va ser dissolt la setmana passada, va estar involucrat en la campanya contra Paty, més polèmic resulta l’intent de suprimir el Col·lectiu Contra la Islamofòbia (CCIF), acusat, sense proves concloents, de simpatitzar amb els Germans Musulmans. “No, no us dic que hi hagi cap vincle entre el CCIF i l’atemptat”, va reconèixer Darmanin en la seva entrevista per a Libération. Malgrat això, l’executiu està entestat a dissoldre en les pròximes setmanes aquesta associació, força respectada per la comunitat musulmana per la seva denúncia dels episodis de racisme. “La qüestió central d’aquest cas és el respecte de la llibertat d’associació [...] Per dissoldre una associació fa falta un dossier sòlid”, va recordar el president d’honor de la Lliga dels Drets Humans (LDH), Michel Tubiana, en declaracions a la revista Politis.

A més de creuar el fràgil llindar de la vulneració de drets fonamentals, el govern francès també corre el risc de caure en l’amalgama entre terroristes i musulmans. Quatre dies després de l’assassinat de Paty, Darmanin —un deixeble confés de Nicolas Sarkozy— va assegurar en un plató de televisió: “Sempre m’ha sorprès entrar en un supermercat i veure que hi ha seccions de cuines comunitàries.” “És així com comença el comunitarisme”, hi va afegir referint-se a la carn halal i caixer. Unes declaracions criticades tant per l’oposició d’esquerres com per veus internes del macronisme. “Això representa traspassar la frontera que sobretot no s’ha de creuar, aquella que porta de la lluita contra l’islamisme radical a l’estigmatització dels musulmans”, va denunciar l’eurodiputat dels verds Yannick Jadot.

Davant aquestes crítiques de l’esquerra, però, l’executiu ha respost acusant nombrosos actors progressistes de ser “islamo-gauchistes”. És a dir, de ser massa complaents, fins i tot còmplices, amb l’islamisme radical. Unes acusacions que han esquitxat, sobretot, la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon (ecosocialista), però també mitjans reputats com el diari digital Mediapart i històriques associacions com la LDH. La setmana passada van aparèixer pintades de “col·laboracionistes” a la seu del Partit Comunista a París. Una prova més de com el debat sobre l’islam torna histèrica França.