Viure amb majors nivells de pol·lució atmosfèrica i de densitat de població durant els primers anys de vida podria estar associat amb un augment de l’índex de massa corporal (IMC). Per contra, disposar d’espais verds i un urbanisme variat i equilibrat es podria relacionar amb l’efecte contrari, segons apunta un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

El centre impulsat per la Fundació La Caixa ha tractat dades mèdiques i de creixement de prop de 80.000 nens i nenes d’àrees urbanes de Catalunya per analitzar, per primera vegada, la relació entre múltiples exposicions urbanes i la trajectòria de creixement de l’IMC.

D’una banda, els investigadors van calcular les corbes de creixement de l’IMC a partir de mesures d’alçada i pes espaiades en el temps, durant cinc anys. De l’altra, van dur a terme una estimació de diferents exposicions urbanes al voltant de les àrees censals on residien els infants: contaminació atmosfèrica (diòxid de nitrogen, NO2, i partícules en suspensió PM10 y PM2,5); espais verds i entorn construït (densitat de població, connectivitat de carrers, usos del sòl i índex de transitabilitat dels espais).

“Els resultats indiquen que l’exposició urbana a nivells més alts de contaminació de l’aire i de densitat de població podria estar associada amb un petit augment en l’IMC de nenes i nens fins als cinc anys, mentre que els espais verds i la combinació d’usos del sòl podrien estar associats amb una petita disminució de l’IMC”, destaca Jeroen De Bont, investigador d’ISGlobal. Les associacions van ser més fortes durant els dos primers mesos de vida, fet que, segons el primer autor del treball, “podria explicar-se per un efecte de l’exposició durant l’embaràs que romandria en el temps”.

“Durant la infància, els primers anys de vida són molt sensibles, representen finestres d’especial vulnerabilitat a les exposicions ambientals que poden afectar permanentment l’estructura, la fisiologia i el metabolisme del cos del nen o la nena. Els estudis futurs han de tenir en compte les múltiples exposicions en entorns urbans, en lloc d’analitzar-les separadament”, indica Martine Vrijheid, coordinadora de l’estudi i investigadora de l’ISGlobal.