La Ponència d’Energies Renovables, òrgan col·legiat que analitza la viabilitat d’avantprojectes de plantes solars i parcs eòlics, ha arribat a les tretze sessions evidenciant que no és senzill que l’arbitri arribi a un equilibri que satisfaci els promotors de renovables i el territori.

La creació de la Ponència, la primera fase que ha de superar un projecte de renovables en un procés que pot durar un any i mig, cerca un canvi radical respecte al model anterior. Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals, explica: “Amb el model anterior, de planificació, en el camp eòlic es van definir vuit zones on es treien projectes a concurs, i això va desincentivar la iniciativa privada, que a més va perdre les primes. I en el sector fotovoltaic, l’aposta va ser molt tímida, lligada als polígons industrials.”

Ara, en canvi, “es tracta que amb l’anàlisi prèvia si un projecte té uns trets que el fan inviable, es descarta i així s’elimina el risc que s’encalli durant anys en tràmits burocràtics”. La Generalitat ha volgut superar el model de planificació del 2009, però “tot evitant un campi qui pugui amb un primer filtre rigorós, que s’ha aplicat als 120 projectes analitzats, perquè les renovables s’instal·lin allà on no hi ha valors naturals i paisatgístics tan evidents i en terrenys agrícoles de poc valor.” En el sector eòlic, un 60% dels projectes han superat aquesta primera prova, i en el sector solar, un 55%. Miralles creu: “S’ha aconseguit trobar el punt d’equilibri entre la pressió dels promotors i el territori, que tem per potencialitats com el turisme o les DO del vi. Nosaltres creiem que tot és compatible.”

Des del sector fotovoltaic, Manel Romero, delegat d’Unefcat, recorda que la ponència “no va començar amb bon peu, amb un Departament d’Agricultura que es va treure de la màniga, posteriorment al decret llei 16/2009 d’impuls de les energies renovables, que no es donarien permisos a projectes localitzats en terrenys agrícoles de regadiu”. Hom reconeix que amb el decurs de les sessions, l’actitud d’Agricultura ha esdevingut més flexible, després que els promotors solars posessin el crit al cel perquè es discutia la viabilitat de petits projectes de 2-3 Mw, ubicats en terrenys que consideraven de poc interès agrícola.

El delegat d’Unefcat lamenta alguns missatges de to “alarmista” que es llancen des del territori: “No volem ocupar la superfície agrícola del país, a tot estirar la instal·lació de plantes solars pot afectar-ne l’1-2%.” Recorda que si es vol complir amb el compromís de país d’arribar al 2030 amb un 50% d’energia neta, “amb l’autoconsum no n’hi ha prou, i cal fer plantes solars i posar en valor l’ús energètic del sòl”.

De la banda dels promotors eòlics, Jaume Morrón, portaveu d’EolicCat, pensa que “la Ponència s’ha extralimitat respecte de les funcions que establia el DL 16/2019, i ha imposat molts entrebancs en qüestions relatives a l’avifauna i l’urbanisme”. A seu parer, “si un projecte no està al dia urbanísticament, no se l’ha de declarar inviable, es pot adaptar a la norma a mesura que es desenvolupa”. És el cas de Pinós (Solsonès), on un projecte entrava en contradicció amb un POUM del 2009, que l’Ajuntament està disposat a revisar per allotjar el parc eòlic. A Tivissa, dos parcs han estat desautoritzats perquè dos aerogeneradors de 18 estan a 200 m d’una ZEPA, àrea de protecció d’aus. Els eòlics han vist com se’ls aprovaven 1.148,52 Mw, però avisen: “Anem justos de temps, si volem posar en funcionament 4.000 MW nous d’aquí al 2030.”

Des de les entitats que defensen el territori, com GEPEC, es considera, com diu el seu president, Xavier Jiménez, que “amb el 16/2019 s’ha baixat el llistó de condicions, cosa que ha provocat una allau de projectes”: “Hem arribat a veure com promotors presentaven projectes en terrenys municipals, sense consultar els ajuntaments.” L’entitat ecologista creu que l’administració hauria d’haver imposat criteris d’ordenació territorial en què es fixessin clarament quines àrees són per a ús energètic.

Amb tot, hom valora positivament de la ponència “qüestions objectives com la proximitat a Xarxa Natura 2000 i que sigui sensible a la presència d’espècies protegides com ara l’àguila cuabarrada”. Hom lamenta, però, que el criteri restrictiu no sempre s’aplica, com en els casos dels parcs eòlics de la Comella i les Cubasses, a tocar del parc natural del Montsant, en què tot i reconèixer-se afectacions, no s’han desestimat. Jiménez pensa que “la ponència rep pressions, i per això el que serveix per dir no en alguns casos, en altres no serveix”. En l’àmbit fotovoltaic, el Gepec també atribueix a les pressions empresarials que Agricultura hagi flexibilitzat el criteri de no donar la viabilitat si resultaven afectades zones agrícoles fèrtils.